dijous, 16 de desembre del 2010

EL RATOLÍ SAVI


Vet aquí una vegada que un  ratolí que tenia gana va pensar provar una mica de  caca de gos i la va tastar… Llavors se va posar malalt i tenia ganes de vomitar. Se va apropar a la casa més a prop que tenia i va resultar que era la casa del metge. L’infermera el va veure i va agafar una escombra per donar-li cops. El metge va agafar un tros de paper per intentar agafar-lo.
El ratolí va córrer i  es va amagar dins l’armari de les medicines.
El ratolí és va menjar totes les pastilles menys el xarop. De sobte és va adonar que tenia varicel·la. Va llegir que la medicina era un xarop i amb la cua el va intentar agafar, però va  caure al terra i el metge en sentir el soroll hi va anar i va agafar el ratolí amb una xarxa i va trucar la veterinària que el va posar en una gàbia i se’l va emportar.
Des d’aquell dia li deien el ratolí savi

LEIRE

EL RATOLÍ SAVI


Hi havia una vegada  un ratolí que tenia gana i va passejar  pel poble i va trobar com una espècie de menjar. La va menjar amb totes les medecines i es va posar malalt però, com  sabia llegir, va trobar el xarop i el va tirar al terra. Després va xuclar el xarop i quan va sortir a fora de l’armari, el doctor, que tenia el diari el va perseguir, i la doctora, amb l’escombra  també, però el Ratolí  ja se n’havia anat.


Daniel                                                                                                                    

VISITEM L'AMBULATORI DE ROQUETES


Hem jugat al parc de la plaça del raïm. Hem esmorzat. Hem entrat a l’ambulatori en fila i en silenci. Ens ha rebut la Montse cap d’infermeres. A la biblioteca del soterrani li hem fet preguntes. Jo li he preguntat:Com és que hi cap tant menjar al nostre ventre? Ella ha contestat: És perquè mengem menjar i surt pel budell i podem tornar a menjar


leïla

EL RATOLÍ SAVI


 Hi havia un ratolí que tenia molta gana i va fer una volta pel barri i va tastar una caca de gos i va córrer al consultori. Tothom el veia, els metges vam agafar l’escombra i li donaven cops.
Ell es va amagar darrere de la porta i el doctor el va agafar i amb el diari li donava cops.

Joel Chicharro Gabalba


UN DOFÍ S'HA MORT AL ZOO


Un dofí s’ha mort al zoo de Barcelona, perquè  no li donaven aigua ni menjar, ni per ell ni al seu fillet, i ja no va viure més.
Ara no hi és i el troben a faltar. Va  morir el 27  de gener.


LEYRE

ELS CONILLETS


Hi havia una vegada dos conillets que volien una casa. Quan  els amos van anar a treballa, un d’ells va dir: “Som-hi  que la casa és nostra” i van embrutar totes les cadires plenes de xocolata, i així  tot el dia fins que van arribar els amos i es van amagar sota  el llit.
Un d’ells va sortir per la finestra però l’altre es quedava  per que no podia sortir fins que  un home el va veure i li va dir: “Vine, que et  donaré  una pastanaga”.
 Així  es van fer molt amics i van fer una barbacoa i tots els nens hi van anar i s’ho van passar bomba .
Després se’n van anar cada un a la seva casa.
Quan els altres conillets van trucar a la porta dels veïns, tots van ser molt simpatics

Nayara

LA INVASIÓ D'EXTRATERRESTRES

Hi havia una vegada un noi que es deia Kevin. En Kevin tenia poders de paralitzar a la gent. Un dia es va trobar una amiga que es deia Silvia i la Silvia li va informar de que avui a mitja nit vindrien uns extraterrestres a robar una joia per activar una màquina del temps.
La joia estava al museu. El Kevin es va quedar al museu per vigilar.
Al cap d’ una estona li va dir a la Silvia que no venien els extraterrestres.
Mentrestant al museu els extraterrestres es van colar i van robar la joia. El Kevin es va adonar de que havien robat la joia. El Kevin tenia una nau espacial i els va perseguir.
Al final el Kevin va paralitzar la nau dels extraterrestres i els va prendre la joia i la va tornar al museu.

Pau Segura 

LES TORTUGUES

Hi havia una vegada una família feliç que la mare va anar a buscar menja pels seus fills, perquè el pare havia sortit feia una setmana i no havia tornat.
La mare va trobar una tortuga que una serp es volia menjar, però la tortugueta es va amagar dins la seva closca i la serp va dir:
- Jo no vull menjar-me una pedra.
I la serp se’n va anar.
La mareta va dir:
-          Vols venir amb mi?
I la tortugueta va dir que si, i van trobar la carn del seu marit i la van estirar fins a casa on hi havia els seus fills: Re, Ri, Ra.
Els petits van dir:
-          Qui és aquest?
-          És Ma!
I van menjar la carn del seu pare i després van anar a juga a alguns jocs.
La mareta va dir:
-          Trobarem a la seva mare i al seu pare
I els van trobar i van fer una festa.

Victor

LA CASA ENCANTADA

Hi havia una vegada una casa molt vella i ningú sabia qui vivia en aquesta casa.
Un nen volia descobrir qui hi vivia però no podia perquè estava castigat .
Quan va arribar Halloween es va escapar i tota la ciutat estava plena de monstres que eren els seus amics.
Va pensar que la casa també era de mentida i va entrar, però no va sortir mai més

 Alba

EL GAT I EL RATOLÍ

Fa molt temps hi havia un gat que es deia Tom.
Es moria de gana. De sobte va aparèixer un ratolí que es deia Jerry.
Quan va veure un ratolí semblava molt bo.
Cada dia perseguia el ratolí moltes vegades i l’atrapava, però fracassava a l’hora de menjar-se’l.
El Jerry va viure a la casa de Tom. El va veure i li va dir que se n’anés de la seva casa.
Després li va fer una mica de llàstima i el va anar a buscar. El va trobar i es van fer molt amics, i, a partir de tot això no es van separar mai mes.

Andreea Homorozan Ioana

EL CASTELL


Hi havia una vegada un castell on vivia la reina que es va perdre.
Pel castell va veure una serp.
El seu novio va buscar a la Princesa pel castell.
Se la va trobar passejant pel castell amb la reina.
-         Anem junts a passejar” –va dir el novio.
-         Ara sortim del castell i passejarem tots per la muntanya

Maria

EL DRAC FELIÇ


Hi havia una vegada un drac que es sentia sol fins que un dia un nen li va dir si volia ser el seu amic.
De seguida va dir el drac:
- Sí, vull ser el teu amic!
I van ser grans amics per sempre més i van jugar.
Però un dia es van barallar i no es van parlar més.
Al cap d’un temps es van perdonar i van jugar junts tot el mati.
Van ser molt feliços.

LIES

L'INSECTE I LA FORMIGA


Hi havia una vegada un insecte que es deia Robert. I era un mil peus però tenia un problema que no sabia caminar amb mil peus i es va posar trist. Fins que va tenir una idea: “Buscar altres insectes que tinguessin més de dos potes”. Va buscar el seu amic cent peus però el cent peus no li podia ensenyar a caminar bé perquè tenia una pota trencada però  el cent peus li va dir al Robert: “Ves amb la formiga i aprendràs”.
Va anar a casa la formiga i la formiga li va dir: “I tant que et puc ensenyar  a caminar amb més de dos potes”.
El mil peus va aprendre a caminar i va ser feliç per sempre.

MATHEUS

ELS INSECTES QUE ES BARALLEN


Hi havia una vegada a Insectelandia: una mantis molt forta, una formiga amb molts abdominals i una vespa amb un fibló molt punxegut.
La mantis podia aixecar una fulla de dos-cents grams, la formiga podia donar-se contra una pedra i no es feia res. I la vespa podia agafar deu fulles amb una petita part del fiblo.
Un dia van dir: Farem una baralla a la planta més alta!
I van fer la baralla. I platapam! Es van fer molt de mal.
La mantis va dir: Jo vull viure la meva vida de metge. Després la formiga va dir: Jo m’apuntaré a un grup de formigues guerreres. I la vespa va dir: I jo faré mel pels humans que volen mel.
I els tres insectes van ser feliços per sempre.
  

Mateu

dimarts, 30 de novembre del 2010

LA FAMILIA


La meva família és genial: està el pare, la tieta, el cosí i el tiet. La mare no, perquè és al cel. Però tinc els altres que em cuiden molt. Vaig a l’escola Antaviana, a Roquetes. Tinc les meves amigues: la Leïla, Nayara, Mariela, etc.
Fa poc que el pare va estar ingressat però ja està a casa. Jo estic a casa la tieta i ja hem arribat al final de la història.

AMARANDA

divendres, 26 de novembre del 2010

EL RATOLÍ SAVI


Hi havia un ratolí que buscava menjar i quan va sortir a fer una volta pel poble va trobar una caca de gos i li va fer molt fàstic. Llavors va continuar el camí fins una casa on  hi havia un infermer i una infermera que el van veure i el van seguir per espantar-lo amb una escombra. L’infermer el va veure com s’amagava al calaix de les medicines on, com tenia tanta gana, va començar a menjar les medicines i es va posar molt malalt. Tenia la varicel·la. Va agafar un pot però era de vidre i el va tirar al terra i va sonar i l’infermer i l’infermera el van veure i el van curar.

NAYARA

LA CASTANYERA


La castanyera va anar a recollir castanyes i en va trobar moltes, però una la va punxar. Ella va dir: Com  podré vendre castanyes així?. Els meus amics m’ajudaran fins que estigui bé.
I els amics la van ajudar a vendre castanyes fins que es va curar i va anar a vendre

ANGELICA

L'ELMER DE COLORS!!!


Hi havia una vegada una colla d’elefants. Tots eren normals però un elefant era diferent, perquè era de molts colors; era  de color groc, taronja, rosa, vermell, verd, i d’altres colors. Els altres elefants feien moltes bromes amb ell.
Un dia l’elefant, que es deia Elmer, va anar a la selva. A la selva va veure els seus amics. Els amics li deien: “Hola!” L’Elmer es va pintar amb uns fruits que coneixia que eren els fruits del color d’elefant. Es va pintar i es va arrossegar per terra, es va moure com un boig. Després se’n va anar amb els elefants, i quan va arribar l’Elmer els hi va fer un ensurt perquè va fer: buuuuuu!!!!!!!!!
Al final tots els elefants van riure!   
Conte contat, conte acabat!

LEILA

L'ELEFANT DE COLORINS

Hi havia molts elefants quan un elefant tenia molts colors i es deia Elmer.
Una nit caminant en silenci per la selva el saludaven els animals i  va agafar un arbre i va tirar les fruites. Ell es va rebolcar sobre les fruites i va anar a la casa caminant .
Li van dir tots els altres animals: Hola, elefant!
Ell va tornar a casa i va veure que els elefants estaven tots callats i va fer: Bum!!! I tots van dir: Quin ensurt, Elmer!
Així van fer festa i tots els qui portaven el color d’elefant es van pintar amb els colors de l’Elmer 

LUCIO

L'ELEFANT ELMER DE COLORS


Hi havia un elefant que es deia Elmer i quan era de nit va anar al bosc i els animals li deien: Hola, Elmer.
Quan va veure un arbust on hi havia uns fruits secs, va agafar la branca i se la va fregar.
Ja era tot marró com els  altres elefants i quan va arribar  tots feien ZZZZZZZZZZ i l’Elmer va cridar molt fort.
- Aquesta és la millor sorpresa -va dir un elefant - Com és que era gris?
- Aaaaaaaaaa!
Quan va ploure tota la pintura va caure i va dir un elefant:
- Cada any celebrarem el dia de l’Elmer i cada elefant es pintarà de color                                     

JOEL CHICHARRO                                                                                                                                                                       

EL GAT I EL RATOLÍ

Hi havia un ratolí i un gat que estaven molt tristos perquè els amos els  maltractaven i els pegaven.
Hi havia un nen que els estimava al ratolí i al gat. El ratolí li donava de menjar al gat. Un dia van jugar i van  trobar un gos molt gran, i estaven fent-se amics del gos.
Els amos van estar feliços i contents.                  

LIZZIE  

EL LLEÓ I EL RATOLÍ


Hi havia una vegada un ratolí molt tranquil. El ratolí va anar a buscar menjar i es va trobar un lleó. El ratolí va córrer ja que el lleó  el perseguia. El ratolí va fer una trampa pel lleó.
El lleó va caure a la trampa del ratolí i el ratolí va riure molt, moltíssim.
El ratolí tenia ganes de menjar i va anar a buscar menjar amb la seva família i van menjar formatge i van ser feliços per sempre. 

ESTEFANY

dijous, 11 de novembre del 2010

L'ELMER I EL SEU COLOR


A la selva hi havia elefants de molts colors. 
L’Elmer va sortir i li deien: “Hola, Elmer”  i va trobar un  arbre i va fregar-se i va anar a la selva i li deien "Hola" i ell contestava "Hola".

Quan va tornar a la seva casa va mirar i va  dir: "Bum!!!" i tots ho van celebrar i es van pintar tots els elefants

Hector

ELMER, L'ELEFANT


Hi havia un dia a la selva molts elefants.
Uns eren joves, altres més vells, altres més forts, però tots del mateix color excepte l’Elmer, que era de colorins: era groc, vermell, blau, verd, negre, blanc i feia que tothom estes alegre. L´Elmer feia moltes bromes .Fins que un dia va esta tip de ser diferent i va anar ala selva i tots li deien hola Elmer .

Va trobar un arbre que tenia una fruita que per dins era de color de elefant .I va agafar les fruites les va trepitja les fruites i es va pusar a sobre iva tornar per la selva i li deia hola senyor elefant i quan va tornar  on estaven els elefants estaven callats i el Elmer le va pegar un gran grit i va saltar de l´ensurt i un va dir:Aquest a tingut que ser l’Elmer. I va començar a ploure i se li va treure la pintura.

Joel del jesus

L'ELMER DE COLORINS


L’Elmer estava una miqueta fart perquè es veia sempre que ell era molt diferent que els altres, era de colors!! Un dia estava passejant  fins que va arribar l’arbre i també es va estirar sobre la pintura i va marxar caminant.Li decen els seua amics bon dia senyor elefant i no sabien que era l´Ermer i cataplam! Va fer un se li estava es current Aquell mateix dia els altres elefants es pintaven de colors.

Carla 

EL CONILL QUE NO TENIA AMICS


Hi havia una vegada un conill que no tenia amics i un dia va trobar un ratolí i li va dir:
- Hola, vols ser el meu amic?
- Si, però, com ets dius?
- Felip, i tu?

- Bani. Juguem a pilota?
- D’acord!
Al dia següent va tenir més amics i, conte contat, ja s’ha acabat.

MARIELA

ELS ELEFANTS SOMRIUEN


Hi havia una vegada un grup d’elefants. N’ hi havia un de diferent als altres, l’Elmer, que era de molts colors: lila, rosa, negre, blau i groc.
Una nit l’Elmer va anar al bosc i va trobar el que buscava, que era com menjar de color d’elefant.
L’Ermer es va posar com una pintura de color d’elefant i va anar a fer una volta i els animals li deien: “Hola, senyor elefant” i va tornar amb el grup d’elefants i  l’Ermer va veure que estaven tristos i el volia fer riure en el mateix bosc. Elmer va aixecar la trompa i va dir uh! I va riure i després va ploure i se’n va anar tota la seva pintura.

JUAN FLORES 

LA FAMÍLIA FELIÇ


Hi havia una vegada una tortuga que buscava menjar per als seus fills i va trobar una tortugueta petita i la va portar a casa seva. I els seus fills van jugar amb la tortugueta i la mare va pensar: “I els seus pares?”
Llavors va dir que els buscarien i es van separar per buscar-los. Al final van trobar els seus pares plorant, i, quan la van veure li van fer una gran festa.

LIES                      

LA TORTUGA PERDUDA


Hi havia un vegada en un bosc una familiar. El pare es deia Pedro, la mare Paqui. Tenien 3 fills, les nenes es deien Zoe i Milena, el nen Jon.
El pare feia 2 setmanes que havia desaparegut.
La mare va anar a buscar menjar. Va veure una tortuga que estava perduda. Una serp se la volia menjar, però es va fer sang a la boca i se’n va anar corrents.
La mare va dir a la tortugueta si volia viure amb ella. La tortugueta va dir que si i se’n van anar. Van veure pel camí un tros de carn. Era el seu marit. L’havien matat, però van decidir agafar-lo perquè els seus fills passaven gana.
La mare i la tortugueta, que es deia Lucia, van anar a casa.
Els nens van jugar amb ella. La mare Paqui li va dir: Vols que busquem els teus pares?
Ella va contestar que si, sisplau. I  van buscar-los però la mare va dir que en 2 hores tindrien que estar aquí. I van trobar els pares i van construir dues cases al costat i van ser 2 famílies juntes.

Milena Delgado

LA TORTUGUETA MI, PERDUDA


Hi havia una vegada una mare tortuga amb  els seus fillets. Un es deia Lo, l’altre Mi i l’últim Le. La mare es deia Domino.
Vivien en un cau. En aquella nit el Mi es va perdre en el bosc. Quan va sortir el sol es va despertar sense la seva filleta Mi. Va despertar els seus fillets i després la van buscar.
Va anar un per allà, l’altre cap aquí, i la seva mare va vigilar el cau.
Quan la van trobar, li va dir a la seva mare que mai més marxaria del seu costat.

ANDREEA

LA REINA I LA PRINCESA


Hi havia una vegada una nena. Va anar al bosc a buscar a la Princesa. 
Al castell estava la princesa que pensava que s’havia perdut.
Però estava al castell.
La Princesa i la Reina són molt amigues i van sempre juntes per que els agrada passejar.
Conte contat,  conte acabat, i la Reina i la Princesa ja han marxat.

MARIA

LA PRINCESA MARGARIDA


Fa molt de temps hi havia un princesa que es deia Margarida.
Un dia es va casar amb el Tom.
Un dia la Margarida va anar a buscar el Tom i va veure que havia desaparegut.
La Margarida Va desidir buscar-lo i a anar al soterrani on va trobar un monstre que atemoria el Tom.
El pare els va defensar i la Margarida i en Tom van passar el millor dia de la seva vida.

Alba

TROIA

Hi havia una ciutat que es deia Adam on el rei sempre tenia guerrers i la reina li donava soldats. També tenia castells que sempre guanyaven  les guerres.
Un soldat li va dir a un altre soldat que en aquesta guerra havíen d’anar a la ciutat.
El rei no tenia Troia i la va atacar amb bales de foc. El rei va dir: Com no podem atacar per que no tenim més bales de foc, cremarem el pont de Troia.
Al final ja no podien més ja que a la guerra van morir molts homes, i altres deu mil van fugir corrents.


Miguel Garcia Carrasco

dijous, 4 de novembre del 2010

LA TORTUGA PERDUDA MA

Hi havia una vegada una tortuga que es deia Marcela que estava buscant el seu marit Felip que havia desaparegut feia dues setmanes.
Quan va parar de buscar el seu marit va buscar menjar per als seus fills: Ri, Ra i Re, però no va trobar menjar sinó una tortuga perduda i la tortugueta li va dir a la mare de les tres tortugues Ri, Ra i Re que es deia Ma, que estava buscant als seus pares. Lavors la Marcela li va dir que ella també estava buscant una cosa, el seu marit.
La Marcela li va dir: Vens a ajudar-me a trobar menjar? I la Ma va dir: Clar que si! I van trobar: carn i herbes. Quan van anar al seu cau els tres germans estaven més tristos que mai i van dir: Buscarem el nostre pare. La Ma va dir: I jo buscaré els meus pares. 

A la primera vegada no van trobar res, però a la segona si. I es van trobar que el Felip i els pares de la Ma havien fet una festa i tots van ser feliços per sempre.

Matheus