divendres, 25 de febrer del 2011

COLLAR I ARRACADES


Hi havia una vegada  unes arracades i un collaret. Aquest va dir:
- Vinga, anem ja, que sinó no menjarem al menjador.
Les arracades van contestar:
- Ens dóna igual!
El collaret va respondre:
- No dóna igual, d’acord?
- D’acord! Sí, tens raó.
- Ara t’has donat compte que tinc raó?
- Si, ara ja ho he vist prou vegades!

Maria 3rA

L'ARBRE I EL CAMÍ

Hi havia una vegada un arbre que li deia cada dia a un camí:
-         Ves amb comte quan et trepitgin perquè et poden embrutar amb les sabates perquè poden tenir brutícia enganxada.
Però, el camí, cada dia li deia:
-         Aixó és impossible.
Un dia el van trepitjar i no li va passar res i li va dir a l’arbre:
-         Veus com no m’ha passat res?
Però després va venir un llenyataire i va tallar l’arbre.

Pau Segura 3rA

EL RASPALL I LA PASTA DE DENTS

Hi havia una vegada un raspall i una pasta de dents.
Ells es barallaven per que el raspall es pensava que era el millor, i la pasta pensava el mateix. Però un dia un nen va dir:
-         Ja n’estic fart d’aquest raspall i la pasta!
I els va tirar a les escombraries.
Després d’uns dies van aparèixer a les clavegueres tots bruts i feien molta pudor.
Al cap d’uns dies van aparèixer a una casa nova. Era una casa d’una nena que es deia Zoe. I la nena Zoe va veure que estaven molt tristos i els va agafar i els va netejar tant el raspall com la pasta.
I la nena, amb les seves joguines van ser feliços per sempre més.

Milena Delgado Blanco.

LES LLUMS DELS SEMÀFORS

Hi havia una vegada uns semàfors que tenien tres colors: el verd, el vermell i el taronja.
Els semàfors eren molt amics però un dia es van barallar.
- Ja no sóc la teva amiga.  
- Per què?
- Per que m’has fet mal.
- Jo no t’he fet mal.
- Doncs, qui ha sigut?  
- Un nen molt dolent.
- No passa res. Nen, no està bé pegar, no està gens bé!     
- Ho sento molt.
- No passà res, el més important és que m’has demanat perdó.
Després d’allò es van fer més amics i ja no es van barallar mai més.

Andreea Homorozan

LA CORBATA I LA BUFANDA

Hi havia una vegada una bufanda i una corbata que es barallaven i es deien:
-         Jo sóc més bonica!
-         No, ho sóc jo!
I així tots els dies.
Fins que un dia una va dir:
-         Ja estic fart de barallar-me  ¿som amics si, o no?
-         Si, vull ser el teu amic
Així van ser els millors amics del món.
Però el seu amo va necessitar la corbata.
Llavors, la bufanda es va preguntar:
-         On va la corbata?
Quan va tornar li va explicar tot i ho va entendre, i també li va passar a la bufanda.
Després de tot es van acostumar i van ser feliços i van menjar anissos. 

LIES

LA MUNTANYA

Hi havia una vegada una muntanya amb un riu que eren amics.
Un dia hi havia una tempesta i el riu va dir:
- La tempesta em fa poderós.
La muntanya va dir:
- No, la tempesta em fa poderós a mi per que em fa créixer més arbres.
Quan, després va aparèixer el sol es van fer amics una altra vegada.

Victor          

L'ESCOMBRA I LA PALA

Hi havia una pala i una escombra que vivien en un palau que es deia Espanya
La pala volia saltar la tanca del pati i va dir:
-         Jo vull sortir i la meva amiga escombra també.
L’escombra va dir:
- Pala, tu pots fer un forat per sota i jo no. Així que ja pots fer el forat.
La pala va contestar:
-         Doncs, clar! però si em veuen em trencaran i tu et posaràs trista.
L’escombra va dir:
-         Si, però jo t’ajudaré fins que m’usin i em trenquin. I tu ja estaràs al palau d’Espanya!!!
L’escombra va dir-li:
- Escapa, i jo em quedaré. Adéu, amiga pala, Adéu!!!

Conte contat, aquest conte s’ha acabat!!!!!

Miguel Garcia Carrasco

EL GOS I EL GAT

Hi havia  una vegada un gos que vivia amb un gat. Es barallaven perquè el gos volia anar a beure aigua i el gat volia anar a jugar. Al final cadascú va veure la televisió.
A la tarda van anar a les cinc a córrer a la pista i el que guanyés la carrera faria el que vulgui.
I va guanyat el gos i van fer el que ell volia i van anar a beure aigua.
El gat li va dir al gos que el perdonés i el gos el va perdonar i van poder seguir jugant junts tota la vida.       
Conte contat, conte acabat.
                                           
Jose

EL MEU SOMNI

Jo vaig somiar que hi havia quatre portes matemàtiques: una de restes, l’altra de sumes, la següent de multiplicacions, i la final de divisions.
Jo vaig escollir la de divisions, i vaig aprendre noves coses com per exemple, dos mil quatre-cents vint dividit entre dos és mil dos-cents deu.

Mateu

L'EQUIP DE F.C.B.

Hi havia una vegada  un equip que es deia F.C.B.  i un nen petit que es deia Messi.
Al futbol ell era molt bo jugant.
Es va fer gran i gran, i cada dia era més bo que el Villa.
El va veure un amic del València, però el va fitxar el Pep Guardiola, i millor entrenador del món.

Adrian Rodríguez

LA GUERRA DE ROMA I EGIPTE

Ha començat a Roma  la Gran Guerra.
Roma ha guanyat a Egipte. Com que Roma era més forta, va capturar a tothom.
Egipte li va dir al seu capità que havien d’atacar.
El capità va enviar 100 homes que al final van guanyar LA GRAN GUERRA.

IVAN

CONTE SOBRE L'HIVERN

Una vegada, en una casa vivia una família molt contents i feliços i els nens anaven pel mati a classes.
Per berenar els agradava molt les fruites, la xocolata, la llet i el iogurt.
La  mare i el pare els deien que  mengessin per no estar constipats i per estar sans.
Quan anaven a casa seva es va posar a nevar.
Els agradava molt jugar amb la neu i tots van ser feliços i no es van constipar perquè estaven ben alimentats.

Estefany.     

EL LLEÓ I EL RATOLÍ

Hi havia una vegada un lleó i un ratolí.
El lleó  anava pel bosc i va trobar un ratolí.
El lleó, al veure’l va córrer.
Però va aparèixer un caçador que va fer una trampa per atrapar el lleó.
Un dia anaven passejant pel bosc i el lleó va trepitjar la trampa i el van atrapar. Llavors el ratolí va salvar al lleó.

Ariàn Bauló  

VISITEM L'AMBULATORI


Hem jugat al parc de la plaça del Raïm. Hem esmorzat.
Hem entrat a l’ambulatori en fila i en silenci. Ens ha rebut la cap d’infermeres. A la biblioteca del soterrani li hem fet preguntes.
Jo li he preguntat: Quin remei hi ha per les taques de la cara?
Ella ha contestat: dermatòleg , anar al metge o posar crema.   

 
Kamila

ELS CONILLS


Hi havia una vegada una família que vivien a la ciutat.
Hi havia dos conills que sempre entraven a les cases quan se n’anaven.
Un dia, quan va marxar tota la família, els dos conills van entrar a la casa, però quan la família va tornar, els conills es van escapar.
La família va haver de netejar tota la casa.
Conte contat, ja s’ha acabat.

Juanito f. A

VISITEM L'AMBULATORI

Hem jugat al parc de la Plaça del Raïm. Hem esmorzat. A la biblioteca del soterrani li hem fet preguntes a la infermera.
Jo li he preguntat: Com ho fem per estar sans?
Ella ha contestat: cuidar-se el físic, estimar-nos, fer gimnàstica i menjar verdures, menjar coses bones...
                                   
Carlos Enrique Quintos Nores

VISITEM L'AMBULATORI

Hem jugat al parc de la plaça del Raïm. Hem esmorzat. Hem entrat a l’ ambulatori en fila i en silenci. Ens ha rebut la Montse, cap d’infermeres.
A la biblioteca del soterrani l’hi hem fet preguntes. Jo li he preguntat:
- Perquè és tan important fer esport?.
Ella ha contestat:
- Per tenir un cos amb molts moviments.  

Joel d.j

VISITA A L'AMBULATORI

Hem jugat al parc de la plaça del Raïm. Hem esmorzat. Hem entrat a l’ambulatori en fila i en silenci. Ens ha rebut la  Montse, cap d’infermeres. A la biblioteca del soterrani li hem fet preguntes.
Jo li he preguntat: perquè tenim al·lèrgia?
Ella ha contestat: perquè ens tenim que defensar de les coses que ens fan mal.

Carla

ELS CONILLS ES QUEDEN

Hi havia una vegada dos conills que van veure una casa i un cotxe que marxava i van dir:
- Ja se’n van!
I van córrer molt!!! molt!!! ràpid dient:
- Ara. És la nostra casa!!!
L’altre conill va dir:
- Som -hi!!!!!
I van anar a la porta i van entrar. Van encendre la Tele, però quan estaven dormits van venir el pare i la mare de la casa i es van menjar el conills trapelles.     


HECTOR CATOTA

ELS CONILLETS

Hi  havia una vegada dos conillets que vigilaven i uns senyors se’n van anar de vacances i els conillets van  entrar a la seva casa per  la finestra i van destrossar-la.
Els senyors, quan van arribar van veure la casa destrossada.
Van fer fora els conillets, però com que van tornar a la casa dels senyors, aquests al final se’ls van quedar per sempre.
 
                                                                Ruben

LA CAIXA DELS PETONS

Un dia van venir uns cosins a la casa de l’àvia i li van donar un petó. L’àvia amb la mà els va guardar ràpidament a una caixa.
Però el Pere li va veure i ho va dir als seus cosins grans.
El gran va veure on posava la caixa, i per la nit la va obrir i van sortir tots els petons que van xocar amb la paret.
Els nois donaven petons a les noies i deien:
- Ai ai ai !!!
Pero abans que surtissin tots els petons els nois i el Pere van obrir la finestra i es van escapar tots els petons.
I conte contat, aquest conte s’ha acabat.

Josefa

L'ESPANTÓS ANIVERSARI DE DRACULAURA


Hi havia una vegada una vampira molt dolça.
Era el seu aniversari i el de la seva amiga.
La Frankie  va oblidar que era l’aniversari de la seva amiga. Llavors li va sortir al mòbil.
La Draculaura va fer una invitació i la Frankie una altra, però
tots els amics de l’institut estaven ocupats.
Quan es van trobar van dir a la vegada
- Feliç aniversari espantós!
- Anem a dinar juntes ? -va dir la Draculaura
- Bona idea! -va dir la Frankie. 
- PUM!!! Sorpresa! -van dir tots el amics que eren al menjador.
 A la festa  s’ho van passar pipa
- Iupi! -va cridar la Frankie
- Foto! -va dir la seva amiga Lagoona.

Amaranda Coronado Correa

EL RATOLÍ SAVI


Hi havia un ratolí savi que buscava menjar perquè arribava la tardor.
Passejant pel poble va trobar una caca de gos. Es va pensar que era menjar i la va vomitar i li feia mal la panxa.
Va anar al metge.
Quan el metge el va veure va agafar  l’escombra i li va donar cops. Ell es va amagar darrera la porta del metge que el va trobar i va agafar el diari amb el que el pegava.
El ratolí va entrar al despatx i va tastar tots els medicaments. Aquests li van fer més mal i va tenir la varicel·la, però va tastar la medecina i es va posar bé


Lucio         

EL RODAMON


Hem anat al teatre Zona Nord, a ciutat Meridiana, a veure un mag fantàstic amb aventures ...
El que més  m’ha agradat és quan ha endevinat els mitjons per que els tenia posats: uns blaus a la dreta i uns verds a l’esquerra.

Joel  Chicharro

LA CAPSETA DELS PETONS

El cosí li donava un petó a l’àvia i els altres també.
L’àvia es passava la mà per la cara i els agafava i els posava a la capseta, després l’àvia se’n va anar.
Els nens es preguntaven què hi havia dins la capseta.
El cosí gran va dir:
-        Millor no hi anem
I el més petit de tots la va obrir.
Llavors els petons es van disparar i feien molt soroll:
- Pim, Pom, Pum!!!
I la casa estava un desastre, però l’àvia els va perdonar i, conte contat, ja s’ha acabat.

MARIELA

ACCIDENTS PELS CARRERS

Un avió, a la nit, es va estavellar pel carrer. Es van morir 38 persones però 2 persones van sobreviure i van arribar amb l’ambulància a l’hospital.
També un cotxe va atropellar un altre cotxe. I quan va explotar, tota la gent es va espantar i van arribar els bombers i van apagar l’incendi.  
Al zoo es van escapar un lleó i un tigre, i van anar a la plaça de la ciutat on van destrossar les botigues.
Els homes i dones anaven corrent i els nens ploraven.
Després van arribar els de la seguretat del zoo i van capturar el lleó i el tigre, i es van emportar els animals a la seva gàbia.

CRITIAN

dijous, 17 de febrer del 2011

L'ELEFANT DE COLORS

Hi havia una vegada un elefant que es deia Elmer. Era de colors. Els companys de l’Elmer tots eren diferents però del mateix color. L’Elmer sempre feia riure i bromes.
Una nit l’Elmer  no podia dormir pensant
- Per què seré de colors?
Pel mati l’Elmer se’n va anar a buscar unes baies, i quan les va trobar, les va aixafar i es va empastifar. Llavors va anar a casa i es va trobar tots els elefants tristos. Cada vegada que el mirava reia més fins que va fer “ ha ha ha “ i el elefants van sortir volant de tan fort que reia.
Un núvol que passava per allà es va posar grisós i va ploure. Llavors l’Elmer va tornar a ser de colors.


Amaranda .c.c

EL CAP DE SETMANA

Hem fet l’arbre de Nadal el dia 5\12\10  amb la meva germana i amb el meus pares.
El meu aniversari l’he celebrat amb amics, mares i fins amb els cosins.

Joel  Chicharro  Gavaldà

L'ELEFANT ELMER

Vet  aquí una vegada en el país  dels elefants hi havia un elefant  que era de molts colors i els seus amics eren grisos.
Ell volia ser com els altres.
Va anar al barri però es reien molt d’ell.
L’Elmer se va posar a plorar i se’n va anar corrents. De sobte va veure uns fruits grisos i se va  tirar a sobre i se va posar gris.
Els amics esquirols van dir :
-         Qui és  aquest?
-         No és el nostre amics Elmer?
Quan va arribar al bosc ningú el va conèixer  perquè era gris com els altres elefants.
Va anar amb els seus amics i li van dir:
-         Qui ets tu?
-         Jo sóc l’Elmer!
Ell,  de seguida va cridar:
- Huuu!!!
I se va posar a ploure.
Elmer es va posar una altra vegada dels seus colors.
Avui l’Elmer va de color gris i els altres dels altres colors

LEYRE

L'OLI I LA SAL

Hi havia una vegada un mag que va fer que l’oli i la sal parlessin. I la sal li va dir al mag:
- Escolta, si vols sal pots agafar-ne de mi!
I l’oli li va dir:
- Escolta, si vols oli agafa’n de mi!
I els tres van estar d’acord.
Però un dia va passar una cosa terrible, la sal va caure al riu i aquest es va tornar salat.
L’oli i el mag van dir:
- Farem una poció per recuperar la sal.
I així ho van fer.
Després van agafar el pot de sal i el recipient amb la poció, i van anar al riu on van tirar la poció.
Tota la sal va tornar al pot de sal.
I tant com la sal, l’oli i el mag van ser feliços per sempre més.

Mateu

LA CAPSA DELS PETONS

El meu cosí li donava un peto a la iaia cada dia i la iaia el guardava en una capsa.
El cosí la volia destapar per veure què passava amb aquesta capsa i per la nit la va obrir i van sortir un milió de petons
-        Ui! què he fet!!! Si la iaia ho sap em matarà
-        Qui ha obert la meva capsa?
-        Jo, però no em matis, sisplau 
-        No, no, no passa res, mira tota la gent que contenta que està de rebre petons
-        Si
-        Què bé!!!
   

Alba

dijous, 10 de febrer del 2011

LA CASTANYERA


 Hi havia una vegada una castanyera que treballava venent castanyes però es va posar malalta i va marxar a casa seva. Va anar al llit a descansar i un senyor va trucar a la casa de la castanyera i ella va dir:
- Endavant, entri!
I el senyor va entrar i li va donar una medicació i castanyes per que es recuperés. Després  el senyor va marxar i la castanyera es va menjar tot el que li va donar el senyor i es va recuperar!!! 
Conte contat, conte acabat!!!

Leïla

EL RATOLÍ SAVI


Hi havia una vegada un ratolí que vivia en un poble i estava molts dies sense menjar.
Un dia se’n va anar a un consultori  i va obrir la porta de les medecines i se les va menjar totes, i quan la senyora va obrir la porta de les medecines van sortir totes les medecines i van caure  totes a la terra i la senyora va veure al ratolí.
La senyora, com ja sabia que era ell va anar corrent per casa i al final ella va caçar  al ratolí

Josefa

VISITEM L'AMBULATORI DE ROQUETES


Hem jugat al parc de la plaça del Raïm. Allí hem esmorzat. Hem entrat a l’ambulatori en fila i en silenci. Ens ha rebut la Montse, cap d’infermeres.
A la biblioteca del soterrani li hem fet preguntes.
Jo li he preguntat : Quins tipus de metges  hi ha a l’ambulatori?
Ella ha contestat: El pediatra, traumatòleg, dentista i ginecòleg.


Lucio