divendres, 20 de maig del 2011

ELS MEUS CAPS DE SETMANA


El dimecres i el dijous he anat passejar amb el meu pare, la meva germana i els nostres conills, i estaven menjant herba. Mes tard el meu conill va començar a córrer i es va posar a miolar com un gat i la meva germana el va atrapar. El divendres i el dissabte vaig fer els deures i diumenge anar a la barbacoa i hi havia 2 gronxadors on quasi mitja hora em vaig gronxar i em vaig divertir molt.



         ANDREEA HOMOROZAN

COLÒNIES A MAS GORGOLL


La setmana passada vaig estar de colònies a Palamós. A mi m’ha agradat quan vàrem anar a la platja i ens ho vam  passar molt bé, perquè vam caminar per les roques i també jugar amb la sorra: Jo i en Joel Chicharo vam fer un camí que entrava dintre d’una muntanya, i vam ajuntar el nostre camí amb un altre muntanya. També m’ha agradat els dos jocs de nit, el primer va ser el joc del pescador, que havies de guanyar “eurolitos ” retant a “pedra, paper i tisores” als nens de l’altre equip, i quan tenies molts diners podies comprar peix al pescador.

Mateu     

EL CORRECAMINS


Un dia de bon mati em vaig trobar un correcamins.
Quan el vaig intentar atrapar vaig caure al mar.
Allí vaig trobar una pedra gegant que vaig preparar com una trampa per atrapar-lo caminant.
Després d’un mes el correcamins va caure a la trampa i es va fer mal i va plorar.
Quan es va curar, el correcamins em va perdonar, i aquest és el final.

Alba

EL MAG LLEIG


Hi havia una vegada un mag molt lleig, que de tant lleig que era ningú el mirava.
Un dia una fada que es deia Xica Trica Mica es va trencar una ala i va caure a la casa del mag lleig i li va dir:
-         Bon home, m’has salvat la vida, i per això et concedeixo un desig.
El mag s’ho creia i li va dir:
    - Vull tenir tres desitjos.
    - Fet! –va dir i exclamar la fada Xica Trica Mica.
    - Vull ser maco! –va desitjar el mag.
    - Vull un amic follet –va desitjar el mag per segona vegada.
    - Vull un castell –va desitjar el mag per tercera vegada.
La fada Xica Trica Mica va dir :
    - Fet , Fet i Fet .
I tots van viure feliços per sempre més.

Katy P.

LA MEVA SETMANA BLANCA


 Jo, el dissabte, diumenge i dilluns vaig quedar-me amb el meu pare i la meva mare.
El dilluns a la tarda vaig anar a dormir a casa la meva àvia. Després, de bon matí, vaig anar a buscar el meu avi i ens en vam anar amb l’autocaravana a Andorra.
El divendres, a les 7:00 vàrem tornar cap a Barcelona.

Berta

QUÈ HE FET A CASA


Em vaig quedar a casa i també vaig anar al parc. A casa vaig veure la televisió sol perquè els meus germans estaven a l’escola.
Quan vaig anar al parc amb el meu germà Jefferson vam jugar al pilla-pilla. M’ho vaig passar molt bé. M’hauria agradat anar de colònies com l’any passat, però aquest any no vaig poder anar-hi perquè la meva mare no tenia prou diners.

Cristian Quito        

LA DONA DE LA MALETA

Hi havia una vegada una dona que es deia Núria que vivia a Barcelona. Portava una maleta molt grossa i un vestit rosa.
A la maleta portava uns estris per fer màgia. 
Un dia va decidir anar a Alemanya. Va anar en avió i va triomfar amb l’espectacle de màgia.      

Pau Segura

LA DONA DE LA MALETA


La senyora Miranda és bonica, té el cabell castany, porta un vestit roig i les sabates de color rosa.
Ella va a fer la maleta per anar al seu país, Espanya.
A la maleta hi duia roba, per vestir-se.
Quan va arribar a casa seva, va veure el seu avi.
La roba que duia a la maleta era d’estil japonès i la va comprar quan tenia vint-i-dos anys.
Ella vol anar d’Argentina a Espanya.
L’estil japonès de la roba que porta és un kimono i té molts colors vius. El kimono que porta té una part daurada.

Mateu

QUÈ HA PASSAT A LES COLÒNIES

A les nou, quan vaig entrar a l’autocar, vaig vomitar tres vegades i quan vam arribar jo estava una mica marejada.
Ens van presenta a la Comí, a la Momó i a l’Estigui.
Vam fer el llit i vam anar a jugar.
Quant vam anar a dormir, i abans de dormir, L’Eugènia ens feia un petó i ens explicava un conte. El que més em va agradar va ser  El gegant feliç.


Alba Chicharro

LA DONA DE LA MALETA

Hi havia una vegada una dona que és deia Sara. Cada dia anava de viatge i viatjava amunt i avall. Un dia va dir:
-         Avui aniré a París.
I quan va arribar a l’aeroport li va dir un senyor:
- Que en deixes la maleta per posar-la a l’avio?
La senyora li va dir que no, així que la va portar tota l’estona a la seva falda.
Quan va arribar, va anar a la platja i va obrir la maleta.
Allà estava la seva gosa, que es deia Linda. I li va dir la Sara:
- Tu què fas aquí?, si aquí només portava menjar i roba.
La Linda li va contestar:
- Portes menjar?
La Sara va exclamar:
- Però si no hi es !
- Ja ho sé, me l’he menjat jo.-va fer la Linda i se’n van anar a casa seva.
Quan estaven a casa seva, la Sara va preguntar a la Linda:
- Quin viatge, eh?
I la Linda va respondre:
-  Quin viatge?
Va contestar la Sara:
-  El viatge a Paris!
Però la Sara va descobrir que era un somni.

Milena

SI FOS INVISIBLE


Hi havia una vegada, un nen que sempre es preguntava:
Si fos invisible, què passaria?
El nen va anar a consultar a la seva mare, i li va dir:
- Mama, què passaria si fos invisible? què passaria?
La mare del nen li va respondre:
- Passaria que la gent no et veuria, i si pugessis a un gronxador sempre tindries que dir:
- Compte! no hi pugis que hi estic jo!
Llavors el nen va reconèixer que ser invisible és dolent, i va ser sempre visible i feliç per sempre més.

Matheus

DE COLÒNIES


A les nou i quart vam entrar a l’autocar i vam posar les motxilles dins de l’autocar.
Després vam entrar i seure al seient. Vam posar-nos el cinturó quan va arrencar l’autocar.
Vam  arribar a les onze, vam treure el bocates.
Després vam anar a jugar i algunes nenes donaven de menjar als cavalls.
No em va agradar que alguns nens es barallaven i crec que alguns nens no s’ho passaven bé per això.
Els  monitors  eren molt alegres i a vegades jugàvem a matar conills amb els monitors.
Amb les meves amigues donàvem de menjar als cavalls.
Al bosc, hi anàvem per la nit i teníem molta de por.
Després el Xavier ens contava una història d’un pastor d’ovelles.
Al dia següent pel mati tots els meus companys de la meva habitació cridaven. Vaig dormir al llit de dalt.
Els cavalls d’allí es deien Chipi, Canela i Bandido.
Vam anar al port on vam agafar un eriço i una estrella de mar,
cargols i crancs.
L’últim dia vam anar a la platja.  
Quan vam tornar a casa veníem molt casats.
Vaig  arribar a casa i els meus pares estaven alegres i la meva germana estava amb l’ordinador jugant. La meva mare la va treure de l’ordinador perquè no havia fet els deures però amb el seu mòvil podia jugar. Després em va treure la roba de la motxilla i jo vaig dormir amb la meva germana.
Quan ens vam despertar van anar al parc amb el gos però el gos es va fer pipi al meu peu i la meva mare va netejar la sabata.

LIZZIE

SI FOS INVISIBLE

Hi havia una vegada un nen que es deia Jan i estava molt trist perquè no tenia amics i era invisible.
Un dia va decidir anar a París. Va fer les maletes i se’n va anar a l’aeroport.
Un cop allà és va colar i va anar a l’avió. Es va ficar a la cuina i va agafar unes patates.
Quan va arribar a París va agafar la seva maleta, després va anar a la torre Eiffel i es va trobar un amic invisible, llavors els dos van ser feliços i van menjar anissos.

Berta

COLÒNIES A MAS GORGOLL


La setmana passada vaig estar a Palamós.
A mi em va agradat tot: la platja, els profes, el joc de nit, la pesca etc...
Hi havia: conills, galls, gallines, 4 paons, 2 burros, 3 cavalls, i 1 gat negre i dos gossos. Un es deia Gordi i l’altre Kela.
La casa era  gran, però les habitacions eren petites i hi havia lliteres.
Hi havia un senyor que es deia Dr. Esbarouski.
Els monitors es deien: Estiui, Momo i la millor monitora del món, la Comi!.

Lies

EL MEU SOMNI


Jo vaig somiar que estava a la guerra civil i em van portar als fusellers.
Amb una mauser 1 i amb una TT
Nosaltres havíem guanyat la guerra i els aliats, que eren Alemanya i Itàlia, van guanyar la guerra amb França.


Miguel  Garcia

LES MEVES COLÒNIES

El dimecres passat vaig anar de colònies a Mas Corcoll.
A les 9 vaig anar a l’autocar però jo anava davant per no marejar-me.
Quan vam arribar es van presentar els tres professors que es deien: Comí, Momo i Estigui.
No m’ ho vaig passar molt bé per que quasi tots els dies estàvem  jugant a lo que volguéssim.
Vam anar a la platja i jo vaig agafar un eriço de mar.
El primer dia em sembla que vam estar jugant, però quasi tothom estava amb els cavalls. Un era blanc i es deia Canela, l’altre es deia Chipi i era marró amb una taca marro al front. L’últim era el meu preferit, era marró sol, però no recordo com es deia . L’últim dia em vaig divertir molt perquè vam anar a la platja i vam fer lo que volguessim .
I jo vaig fer la piràmide humana.  

  
Paula

EL MEU SOMNI

A mi m’agradaria anar a Venècia amb el meu cosí, perquè m’agrada viatjar pel món. També perquè vull estar amb el meu cosí Manel.
Vull anar-hi perquè els carrers estan plens d’aigua i pots fer un passeig amb góndola.

Pau Segura 

VISITEM L'AMBULATORI


Hem jugat al parc de la plaça del raïm. Hem  esmorzat. Hem entrat a l’ambulatori en fila i en silenci. Ens ha rebut la Montse, cap d’infermeres. A la biblioteca del soterrani li hem fet preguntes. Jo li he preguntat com funciona el nostre cervell.  
Ella ha contestat : és l’ordinador del nostre cos.

Daniel

DESCRIPCIÓ DE LA MEVA HABITACIÓ

A la meva habitació hi ha una tauleta que és de color marró i unes cartes. A sobre de la tauleta tinc un portàtil de color negre, també tinc la pleiesteixon 3 amb el joc de fifa dos mil10 que és rectangular. També tinc fotos de Joncena i de Ondertaquer, del programa de Marca TV, que és de molts colors.

Lucio

LA MEVA SETMANA BLANCA


He anat a Girona a la casa del meu tiet. El dissabte he anat al volcà Croscat. Era com si estiguin en un altre planeta, com a Mart.
El diumenge he anat al volcà de Santa Margarida i en el mig hi havia una església abandonada i hem jugat al pilla pilla, però era d’una altre manera: havies de donar voltes a l’església i quan veien algú, la parava ell.

Rowan

EL MAG QUE VOLIA ATRAPAR EL FOLLET


Hi havia una vegada un mag que  volia atrapar un follet.
Un dia va agafar un follet i aquest va dir :
- Ajuda!!! M’han atrapat!!
I el Gefi els va escoltar i va dir:
- Ja vinc, follets!!!
I el Gefi va anar al seu guardià i va rescatar-los i van tallar la trampa.
Van ser feliços i van menjar anissos.

Kamila

LA FAMÍLIA DEL GOSSET DÀLMATA


Hi havia una vegada un gosset que es deia Dovi que no tenia família i un dia va dir:
-M’escaparé  de la gossera, estic fart d’aquí!!!.
Ho va intentar però el van agafar i una noia el va comprar i a la seva casa tenia molts dàlmates.
Un gosset que es deia Lilo, li va dir:
- Hola, com te dius?
- Dovi, i tu?
- Lilo, uala!!! tens la mateixa marca de naixement, tots la tenim te’ls presentaré: aquesta es diu Lola, Lili i Mila i la mare Mimi i el pare Tovi.
- Hola, mama i papa. Quant de temps! per fi tinc una família! Què guay!!!
- Anem a jugar a pilota. -va dir en Lilo.
I conte contat, ja s’ha acabat


Mariela

LA DONA DE LA MALETA


La senyora Brayan és florista. Li agraden molt les flors.
És una dona alta i prima.
Cada dia va al mercat de les flors a compra per la seva botiga. Ven moltes flors. És gitana, li agrada anar de viatge.
A dins de la seva maleta tenia aigua que pareixia pipí. Era per regar les flors.


JUANITO FLORES.

LA MEVA SETMANA

La meva setmana ha estat molt bonica perquè m’he llevat tard i he ordenat la meva habitació. També he estat tres dies amb el meu cosí i he anat al “PANS”. Allí he menjat pollastre amb patates i un entrapà.
Un altre dia vaig jugar als “GOGOS” . Els tirava i després els buscàvem nosaltres i els tornàvem a ficar dins de la bossa i a la capsa.

NAYARA

L'ESTEL


L’ ESTEL

Quan miro el cel
em trobo un estel
que sempre hi és.

Una nit vaig mirar
i no el vaig trobar.

Des d’aquell dia
ja no vaig mirar
i aquell estel
no va tornar.



Amaranda

ELS CONILLS


Hi havia una vegada uns conills que van entrar en una casa on vivia un nen.
Quan el nen els va trobar, els conillets es van amagar a sota del llit, però el nen els va trobar i els va posar dins d’una caixa.
Després els seus pares van trucar als del zoo perquè se’ls emportessin.
Els conillets es van posar trists, i quan van arribar estaven amb la seva mare. I la seva mare no sabia qui eren. Va entrar un conill corrent i la seva mare li va dir:
-         Tu no ets el meu fill, però et reconec.
Llavors li va donar menjar i van viure molt feliços.

JOSEFA

LES NOTÍCIES


Hi ha hagut un incendi al carrer Campreciós i els lladres s’han escapat.
Els veïns van cridar la policia per veure si els trobaven.
Però no els van trobar, encara que no perdien l’esperança  que els trobessin algun dia.
Quan a l’endemà les notícies de les 9:00 van dir que la policia els havia atrapat a una casa d’una àvia que dormia tranquil·lament, la gent es va posar contenta i va somriure.

Angelica  Ferreira Gavilan.

L'ELEFANT DE COLORINS


Era un elefant diferent als altres però era molt bromista. Tots reien molt  de l’Elmer. Quan era hora de dormir va anar al bosc a un arbust que el va tacar amb el color dels elefants i va riure molt.
Quan es va posar a ploure la pintura se li va caure.

NAYARA

EL RODAMÓN


 Hem anat en metro a Torre Baró.
Hem anat a veure màgia.
M’ha agradat quan el mag ha tirat l’aigua i ha tornat a sortir-ne. M’ha fet molta gràcia quan un amic ha sortit a l’escenari.
Hem marxat al cole en metro. Quan hem  arribat hem anat al lavabo.

Lucio

LA DONA DE LA MALETA

Mai heu vist una dona amb una maleta ?
No us  heu preguntat mai que deu haver-hi dins?
Doncs aquesta és la historia de l’Anna.
L’Anna és una  nena de 12 anys.
És molt bonica i té els cabells rossos, i vesteix amb faldilla

Cada dia , anant a l’ escola veia una dona amb una maleta
Un dia la dona va deixar la maleta en un bar.
L’Anna la va agafar, se la va emportar al lavabo i la va obrir .
- Nena! què fas amb la meva maleta ?-va exclamar la dona
- És que ...vull saber què hi ha dins. -va dir la nena.
Doncs pregunta-m’ho. Així no hi ha cap problema.
La dona va obrir la maleta. Hi portava bolquers.
-         Per què portes bolquers?
Per que treballo amb  nadons.

AMARANDA CORONADO CORREA

LA DONA DE LA MALETA


Hi havia una dona que portava una maleta on traslladava la seva gateta a un hotel de 5 estrelles on vivia la seva filla.
No se’n van adonar que la gateta se’n va anar al sofà i sempre jugaven a fet i a amagar.
Al final la van trobar . 
  
 I si no és mentida és veritat, i aquest conte s’ha acabat.

carla