EL RATOLÍ SAVI

Vet aquí una vegada que un  ratolí que tenia gana va pensar provar una mica de  caca de gos i la va tastar… Llavors se va posar malalt i tenia ganes de vomitar. Se va apropar a la casa més a prop que tenia i va resultar que era la casa del metge. L’infermera el va veure i va agafar una escombra per donar-li cops. El metge va agafar un tros de paper per intentar agafar-lo.

El ratolí va córrer i  es va amagar dins l’armari de les medicines.

El ratolí és va menjar totes les pastilles menys el xarop. De sobte és va adonar que tenia varicel·la. Va llegir que la medicina era un xarop i amb la cua el va intentar agafar, però va  caure al terra i el metge en sentir el soroll hi va anar i va agafar el ratolí amb una xarxa i va trucar la veterinària que el va posar en una gàbia i se’l va emportar.

Des d’aquell dia li deien el ratolí savi

LEIRE

EL RATOLÍ SAVI

Hi havia una vegada  un ratolí que tenia gana i va passejar  pel poble i va trobar com una espècie de menjar. La va menjar amb totes les medecines i es va posar malalt però, com  sabia llegir, va trobar el xarop i el va tirar al terra. Després va xuclar el xarop i quan va sortir a fora de l’armari, el doctor, que tenia el diari el va perseguir, i la doctora, amb l’escombra  també, però el Ratolí  ja se n’havia anat.

Daniel                                                                                                                    

VISITEM L'AMBULATORI DE ROQUETES

Hem jugat al parc de la plaça del raïm. Hem esmorzat. Hem entrat a l’ambulatori en fila i en silenci. Ens ha rebut la Montse cap d’infermeres. A la biblioteca del soterrani li hem fet preguntes. Jo li he preguntat:Com és que hi cap tant menjar al nostre ventre? Ella ha contestat: És perquè mengem menjar i surt pel budell i podem tornar a menjar

leïla

EL RATOLÍ SAVI

 Hi havia un ratolí que tenia molta gana i va fer una volta pel barri i va tastar una caca de gos i va córrer al consultori. Tothom el veia, els metges vam agafar l’escombra i li donaven cops.

Ell es va amagar darrere de la porta i el doctor el va agafar i amb el diari li donava cops.

Joel Chicharro Gabalba

UN DOFÍ S'HA MORT AL ZOO

Un dofí s’ha mort al zoo de Barcelona, perquè  no li donaven aigua ni menjar, ni per ell ni al seu fillet, i ja no va viure més.

Ara no hi és i el troben a faltar. Va  morir el 27  de gener.

LEYRE

ELS CONILLETS

Hi havia una vegada dos conillets que volien una casa. Quan  els amos van anar a treballa, un d’ells va dir: “Som-hi  que la casa és nostra” i van embrutar totes les cadires plenes de xocolata, i així  tot el dia fins que van arribar els amos i es van amagar sota  el llit.

Un d’ells va sortir per la finestra però l’altre es quedava  per que no podia sortir fins que  un home el va veure i li va dir: “Vine, que et  donaré  una pastanaga”.

 Així  es van fer molt amics i van fer una barbacoa i tots els nens hi van anar i s’ho van passar bomba .

Després se’n van anar cada un a la seva casa.

Quan els altres conillets van trucar a la porta dels veïns, tots van ser molt simpatics

Nayara

LA INVASIÓ D'EXTRATERRESTRES

Hi havia una vegada un noi que es deia Kevin. En Kevin tenia poders de paralitzar a la gent. Un dia es va trobar una amiga que es deia Silvia i la Silvia li va informar de que avui a mitja nit vindrien uns extraterrestres a robar una joia per activar una màquina del temps.

La joia estava al museu. El Kevin es va quedar al museu per vigilar.

Al cap d’ una estona li va dir a la Silvia que no venien els extraterrestres.

Mentrestant al museu els extraterrestres es van colar i van robar la joia. El Kevin es va adonar de que havien robat la joia. El Kevin tenia una nau espacial i els va perseguir.

Al final el Kevin va paralitzar la nau dels extraterrestres i els va prendre la joia i la va tornar al museu.

Pau Segura 

LES TORTUGUES

Hi havia una vegada una família feliç que la mare va anar a buscar menja pels seus fills, perquè el pare havia sortit feia una setmana i no havia tornat.

La mare va trobar una tortuga que una serp es volia menjar, però la tortugueta es va amagar dins la seva closca i la serp va dir:

- Jo no vull menjar-me una pedra.

I la serp se’n va anar.

La mareta va dir:

-          Vols venir amb mi?

I la tortugueta va dir que si, i van trobar la carn del seu marit i la van estirar fins a casa on hi havia els seus fills: Re, Ri, Ra.

Els petits van dir:

-          Qui és aquest?

-          És Ma!

I van menjar la carn del seu pare i després van anar a juga a alguns jocs.

La mareta va dir:

-          Trobarem a la seva mare i al seu pare

I els van trobar i van fer una festa.

Victor

LA CASA ENCANTADA

Hi havia una vegada una casa molt vella i ningú sabia qui vivia en aquesta casa.

Un nen volia descobrir qui hi vivia però no podia perquè estava castigat .

Quan va arribar Halloween es va escapar i tota la ciutat estava plena de monstres que eren els seus amics.

Va pensar que la casa també era de mentida i va entrar, però no va sortir mai més

 Alba

EL GAT I EL RATOLÍ

Fa molt temps hi havia un gat que es deia Tom.

Es moria de gana. De sobte va aparèixer un ratolí que es deia Jerry.

Quan va veure un ratolí semblava molt bo.

Cada dia perseguia el ratolí moltes vegades i l’atrapava, però fracassava a l’hora de menjar-se’l.

El Jerry va viure a la casa de Tom. El va veure i li va dir que se n’anés de la seva casa.

Després li va fer una mica de llàstima i el va anar a buscar. El va trobar i es van fer molt amics, i, a partir de tot això no es van separar mai mes.

Andreea Homorozan Ioana

EL CASTELL

Hi havia una vegada un castell on vivia la reina que es va perdre.

Pel castell va veure una serp.

El seu novio va buscar a la Princesa pel castell.

Se la va trobar passejant pel castell amb la reina.

-         Anem junts a passejar” –va dir el novio.

-         Ara sortim del castell i passejarem tots per la muntanya

Maria

EL DRAC FELIÇ

Hi havia una vegada un drac que es sentia sol fins que un dia un nen li va dir si volia ser el seu amic.

De seguida va dir el drac:

- Sí, vull ser el teu amic!

I van ser grans amics per sempre més i van jugar.

Però un dia es van barallar i no es van parlar més.

Al cap d’un temps es van perdonar i van jugar junts tot el mati.

Van ser molt feliços.

LIES

L'INSECTE I LA FORMIGA

Hi havia una vegada un insecte que es deia Robert. I era un mil peus però tenia un problema que no sabia caminar amb mil peus i es va posar trist. Fins que va tenir una idea: “Buscar altres insectes que tinguessin més de dos potes”. Va buscar el seu amic cent peus però el cent peus no li podia ensenyar a caminar bé perquè tenia una pota trencada però  el cent peus li va dir al Robert: “Ves amb la formiga i aprendràs”.

Va anar a casa la formiga i la formiga li va dir: “I tant que et puc ensenyar  a caminar amb més de dos potes”.

El mil peus va aprendre a caminar i va ser feliç per sempre.

MATHEUS

ELS INSECTES QUE ES BARALLEN

Hi havia una vegada a Insectelandia: una mantis molt forta, una formiga amb molts abdominals i una vespa amb un fibló molt punxegut.

La mantis podia aixecar una fulla de dos-cents grams, la formiga podia donar-se contra una pedra i no es feia res. I la vespa podia agafar deu fulles amb una petita part del fiblo.

Un dia van dir: Farem una baralla a la planta més alta!

I van fer la baralla. I platapam! Es van fer molt de mal.

La mantis va dir: Jo vull viure la meva vida de metge. Després la formiga va dir: Jo m’apuntaré a un grup de formigues guerreres. I la vespa va dir: I jo faré mel pels humans que volen mel.

I els tres insectes van ser feliços per sempre.

  

Mateu