dimarts, 5 d’abril del 2011

EL CAVALL AMB PROTECTORS MÀGICS

Hi havia una vegada un cavall que tenia uns protectors màgics que parlaven, i sols amb ells sabia guanyar.
Un dia un protector li va dir:
  • Jo crec que pots guanyar sense nosaltres.
I el cavall va contestar:
  • No, no puc fer-ho sense vosaltres!
Li diu l'altre protector:
  • Si, pots sense nosaltres. A veure, prova-ho!
El cavall va respondre:
  • D'acord!
I ho va provar, i va dir, content:
  • Si, puc!!!
I va guanyar el premi i va exclamar:
  • He guanyat!!!
Conte contat, ja s'ha acabat.

Kamila

LES XANCLETES DE COLORS (3r premi Jocs Florals de 3r B)

Un dia que vaig anar a la platja i em vaig posar les xancletes, eren de diferent color i em van dir:
-         Què passa?
-         Sou de diferent color!
-         Sempre hem estat així. Podem anar a nedar?
-         Us agrada nedar?
-         Sí, molt!
-         Doncs anem al mar!
-         Què bé!
-         Què tranquil que s’hi està!
-         Oi que si?
-         Ei! No us enfonseu!
-         Adéu!

Vaig anar a buscar-les nedant però no vaig poder fer res per trobar-les. Elles van ser felices jugant amb els peixos i altres animalets del fons... i jo vaig tornar descalç!

MARC (JOEL DEL JESÚS)

EL TRINEU DEL PARE NOEL

Una vegada, de nit, al Pare Noel se li va trencar el trineu.
Dos follets entremaliats passaven per allà i el Pare Noel els va dir:
-        Em podeu ajudar, si us plau?
Però els follets van respondre:
-        No, no, Pare Noel, no volem ajudar-te.
-        Mireu, follets, si parem de barallar-nos us posaré a la llista dels bons.
Els follets es van mirar a la cara i van dir:
-        D’acord!
I el van ajudar fins que, hop! el trineu va estar arreglat.
I el Pare Noel va poder seguir el seu viatge.
Conte contat, conte acabat.

Leïla

EL NEN QUE VA FER LA PAU

Hi havia una vegada un nen que vivia en una guerra, però el dia de la Pau va dir a tots que ell no feia més guerra per fer venir la pau.
Els altres van dir que ells tampoc volien guerra, ni espases ni ganivets.
I tots es van agafar de les mans i es van posar a cantar cançons de pau.
Així van celebrar que tenien Pau.

Josefa

POEMA D'ANIMALS

POEMA D’ANIMALS

Vaig conèixer un elefant
que era petit i no gras.
Vaig veure una formiga
que menjava gelatina.
Vaig tocar un conillet
que era blanquet com la llet.
Vaig sentir una serp bufant
que no parava de menjar i cantar.
Tot això són animals
que, com les roques, són naturals.

Amaranda

LES CASTANYERES

Hi havia una vegada una castanyera que feia castanyes a la muntanya.
Un dia estava molt malalta i va venir una altra per fer el seu treball de castanyera.
Al dia següent va venir una altra castanyera, i les dues van fer castanyes juntes.
Quan la que estava malalta es va posar bona, va tornar a fer castanyes amb les altres.
Així les tres castanyeres van poder agafar moltes més castanyes a la tardor.

Carlos

LA XANCLETA

Hi havia una vegada una xancleta que volia ser una bamba.
Un dia va veure una fada que li va dir:
- Hola, xancleta, què vols?
La xancleta va dir:
- Vull ser una bamba!
La fada li va dir:
- Hauràs de fer tres proves: Una, no tenir por als fantasmes. Dues, no mirar enrere. Tres, no menjar res.
Ella ho va fer tot bé.
Darrera una porta hi havia un gegant i la xancleta el va guanyar perquè no li tenia por, ni es va girar per veure’l, ni el va mossegar.
A partir d’aquell moment la xancleta es va transformar en una bamba molt bonica.

Carlos

LA JOGUINA MÀGICA

Hi havia una vegada una nena que es deia Kaila. Era la nena més bona del món i la més dolça.
Cada dilluns anava al centre de dia a ajudar els avis.
Va arribar el dia de Nadal i el pare, que es deia Lluís, li va donar una caixa.
La nena la va obrir i en va sortir una fada que li va dir:
- Et queden tres desitjos.
La nena, sorpresa, li va llençar:
- Desitjo la Pau al món
Al dia següent el desig de la Pau es va complir.
La nena no era tímida i va desitjar una mare perquè no en tenia.
Al dia següent van trucar a la porta i quan va anar a obrir:
- Hola, sóc la mare!
- La mare?
- Si. M’heu adoptat.
- D’acord!
Al final, la caixa va tornar a dir:
- Et queda un desig.
Llavors la nena va exclamar:
- Ho desitjo tot!
I ho va tenir!

Amaranda

LA CASTANYERA


Hi havia una vegada una castanyera que tenia fills.
Es va posar malalta i tenia tots els sacs de castanyes sense vendre.
Algú la tenia que ajudar!
El fill gran li va preguntar:
- Vols que hi vagi jo, mare?
- D’acord, fill meu. Que et vagi bé. Espero que em posi bé aviat.
Després de tres dies es va posar bona i va anar al bosc a buscar més castanyes.
Quan ja eren les 10:00 portava tot el cistell ple.
Les va vendre totes i va guanyar molts diners.

Nayara

LA CASTANYERA ARRUÏNADA

Hi havia una vegada una castanyera que vivia en un poble ni gran ni petit.
La pobre estava arruïnada i feia temps que la gent no li comprava res.
El marit li va dir:
- T’has de jubilar!
El marit tenia raó, era velleta.
Al dia següent va anar a la paradeta i hi havia un munt de gent.
La castanyera va vendre castanyes tota la setmana i, al final, no es va jubilar.
Aquesta història va passar a Mallorca.

Amaranda.

L'HIVERN, EL MILLOR

Hi havia una vegada dos arbres als que les fulles els queien.
Un dia va venir un mag i va dir:
-        Què pocs arbres que hi ha!
Llavors es va posar a fer màgia i van aparèixer molts arbres, tants que eren moltíssims i van fer un gran bosc.
Durant l’hivern la neu els cobria les branques de color blanc.
A la primavera els sortien les fulles, que a l’estiu eren ben verdes.
A la tardor, les fulles els tornaven a caure, de color groc i marró.

Daniel

EL GAT I EL RATOLÍ


EL GAT I EL RATOLÍ

El gat i el ratolí
es van trobar
un apetitós pastís.

El gat va veure que era
de xocolata amb nata,
i al gat no li agradava.

Per això, el ratolí
se’l va menjar
amb els seus amics.

Maria Kamila Aguilar

LA FADA DE LA PAU

Hi havia un nen i una nena que un dia van anar al parc on es van barallar. Va aparèixer una fada que els va preguntar:
-        Què us passa?
El nen va dir:
-        Que m’està insultant.
La fada va dir a la nena:
-        Per què l’has insultat?
-        Perquè ell em va donar a la cara amb la pilota de cuiro
El nen va respondre:
-        Ha estat sense voler!
Llavors la fada va tenir una idea:
-        Per què no feu la pau?
Els nens van dir:
-        Si!!!
I van fer les paus i van seguir sent amics, quan la fada va marxar.

Carlos.

L'ESCOMBRA PARLANT

Un matí, a les 7:00, una escombra va dir:
-        Anem a netejar la casa!!!
-        Vinga, som-hi!
-        Escolta, pala, posem música?
-        D’acord!
-        D’acord!
Quan van acabar el treball van dir:
-        Ja està, Ja hem netejat tota la casa.
-        Ens inventem una cançó?
-        D’acord.
-        Jo canto de soprano i tu de contralt –va exclamar l’escombra.
I així van seguir molt contentes esperant al seu lloc per tornar a netejar al dia següent.

Nayara

ELS REIS ES QUEDEN AL POL NORD

Un dia, quan ja havien arribat les carrosses, no hi havia els Reis.
Faltaven les tres carrosses que estaven al Pol Nord, i van haver de cancel·lar les desfilades.
Però quan els nens tornaven a les seves cases van veure que els Reis ja havien passat.

Hector

SANT JORDI, BLANCANEUS I ELS SET GEGANTS (2n premi de Jocs Florals de 3r B)

Hi havia una vegada una noia que es deia Blancaneus, que estava guardada per set gegants.
Un dia es va barallar amb els set gegants per un noi que es deia Sant Jordi, perquè Blancaneus s’hi volia casar per viure amb ell.
Sant Jordi va dir:
-        Jo em vull casar amb Blancaneus.
Llavors Blancaneus va dir als gegants:
-        Si voleu, podeu venir amb nosaltres.
Tots ells van contestar:
-        D’acord!!!
Els nuvis es van casar i els gegants els van acompanyar.
Va passar el temps i els gegants van trobar una núvia geganta i van tenir fills gegants.

IRENE (Mariela)

ELS REIS

Fa molt de temps els Reis Mags no podien repartir els regals perquè hi havia molta neu.
Uns nens volien ajudar i van treure la neu.
Així els Reis ja podien repartir els regals.

Joel del Jesus

ELS DEU ASSASSINS

Els 10 assassins estaven planejant escapar-se de la presó.
El líder va dir:
- Anem a cavar un pou per escapar.
Així ho van fer i es van escapar.
La policia, quan es va adonar, va córrer molt, els va trobar i els van matar a tots.

Michael

ELS ANIMALS

Hi havia una vegada un lleó que era molt famós.
Un dia se’n va anar a Àfrica en cotxe, a veure el seu avi que s’estava morint. Allí l’esperava el seu pare.
El lleó va dir:
-        S’està acabant tota la gasolina!
Un hipopòtam que passava per allí va dir:
-        Atura’t! Atura’t!
El lleó es va parar ràpidament i el pare va córrer a buscar més gasolina. L’ hipopòtam li va dir:
-        Jo tinc gasolina!
El lleó li va donar les gràcies i l’ hipopòtam se’n va anar a casa.
El lleó va arribar a temps i va fer una bona abraçada al seu avi.
I, conte contat, ja s’ha acabat.

Lúcio

EL NINOT DE NEU

Hi havia una vegada dos germans. Un es deia Joel i la seva germana, Maria.
Un dia va nevar molt i anaven pel carrer tots ben abrigats.
Van fer un ninot de neu que tenia vida.
Però quan va arribar l’estiu es va fondre tot.
Conte contat, ja s’ha acabat.

Juanito

EL NEN I LA NENA

Hi havia una vegada un nen que es deia Felip i una nena que es deia Laia.
Un dia, que era el dia de la Pau, el Felip li va comprar una nina Barbie i la Laia li va comprar un nino de Spiderman.
Quan es van trobar al parc es van donar els regals
A la Laia li va agradar molt i al Felip també.
Poc després va arribar un nen nou, que es deia Nicolás. Van jugar junts compartint els regals i van ser amics per sempre.

Mariela

EL NAN DE JARDÍ


Una nit d’aquelles fosques, una nena, que no creia en la màgia, va sortir al seu jardí.
En aquell instant va sentir una veu greu:
- Hola, sóc el nan del jardí.
- Ah!, qui ha parlat?
- Jo, el nan blau!
La nena es va espantar i se’n va anar a casa.
- Mare, hi ha una cosa al jardí que parla!
- Que no, filla –va dir la mare.
La nena va sortir una altra vegada i, de cop i volta, totes les coses van cobrar vida: les flors, la gespa, les tanques, etc.
El nan del jardí li va donar la mà al gnom, el gnom a la fada, la fada a la nena, i així es va formar la paraula MÀGIA.
Llavors la nena va escoltar:
- Filla, desperta!
La nena estava somiant, però des d’aquell moment tots i totes van creure en la màgia.

Amaranda

EL MEU CONILL (1r premi de Jocs Florals de 3r B)

EL MEU CONILL
El conill de la meva casa
Té molta traça.
És de color blanc i negre,
I és molt alegre.

Té una gàbia blanca i taronja,
Petita i bufona.
Menja enciam i pastanaga
Perquè té sempre gana.


GUAPI (Leyre)

EL MAG I EL FOLLET

Hi havia una vegada un follet que un dia passejava pel bosc màgic i va veure la casa d’un mag.
Va entrar i va veure llibres, pocions, encanteris. Va intentar fer màgia però va fer un encanteri que era destruir el món.
Aleshores va arribar el mag, va fer un altre encanteri que va parar l’encanteri de destruir el món.

Rowan

EL MAG GUILLAT


En un país molt llunyà hi vivia un mag guillat. El seu ajudant era un follet que estava boig per la noia més bonica del bosc, una folleta.
Un dia el follet va dir al mag:
- Mag, vull que em donis una poció per fer enamorar la Laura.
El mag li va contestar al follet:
- Te la faré si em portes els ingredients.
I així ho va fer. Va anar molt lluny i els va trobar.
El mag va preparar la poció.
El follet, que es deia Pau, va donar un xiclet amb la poció a la Laura.
Quan aquesta se’l va menjar es va enamorar del follet.
I mai més van dir al mag :GUILLAT.

Amaranda

EL GRAN POLZET

Hi havia un nen que era gegant i els seus germans eren normals.
Tots ells es van perdre pel bosc i van anar a parar a casa d’un nanet-lladre.
Van recuperar tot l’or d’aquell petit lladre i van marxar, però es van tornar a perdre pel bosc.
Com que el gran Polzet era tan alt va veure una cova on van poder passar la nit.
Com que estava plovent tenien fred.
Quan va sortir el sol van arribar a casa i van viure feliços.

Carlos

EL GOS

EL GOS

El gos és molt carinyós.
Li agrada mossegar l’os.
És la mascota ideal
perquè sempre està al teu costat,
i sempre et serà fidel.

N’hi ha de grans i petits
i tots volen ser els teus amics.
Els agrada anar a passejar
 i també el parc per jugar.
Quan ja és de nit
li toca anar al llit.


Mariela

CONTE DE PAU

El dia de la Pau era el dia més alegre de tots, menys pel Carlos, que era el nen més violent de tots.
Un dia va venir un nen a la ciutat, que es deia Rowan. Era el més amable del món, i ell defensava el seu país i la justícia. Sempre lluitava pel seu país, que es deia India.
El Rowan va dir:
- Jo lluitaré contra tots els mals de tots els països del món sencer.
Així que va sortir de la seva casa va trobar-se el Carlos que li va preguntar:
- Vols vacances?
- Clar que vull vacances! Sempre que no es paguin. I tu, perquè plores?
- És que tots me tenen por.
- Jo seré el teu amic –va dir a tots amb un micròfon.

Angelica

CONTE D'HIVERN


Hi havia una nena que estava amb el seu pare i van anar a la ciutat.
La nena va anar a agafar neu, perquè estava nevant. Van jugar-hi tota la família.
Llavors la nena va dir als seus pares que volia anar al patinatge, i hi van anar.
La nena es va posar a jugar i va dir:
-        Pares, m’ho estic passant molt bé!!!
Llavors va començar a fer trons que eren molt forts, i el pare va agafar la nena i se’n van anar corrent a casa.
La nena va veure per la finestra la neu i els trons que li van agradar molt.
Quan la tempesta va acabar ja era el vespre i se’n va anar a dormir.
Així va començar l’hivern.

Josefa

EL COLLARET I LES ARRACADES


Hi havia una vegada una nena que va anar a comprar a una botiga on hi havia molts collarets i moltes arracades.
Un collaret va dir:
-        A mi mai no me compren!
Una de les arracada va contestar:
-        Igual que a mi. Mai no me compren!
Llavors la nena va agafar el collaret i les arracades que mai no les compraven, i van viure felices.
Maria Kamila Aguilar

LA CASTANYERA

Hi havia una vegada una castanyera que sempre anava a agafar castanyes, però un dia ja no hi havia més castanyes perquè una altra castanyera les havia agafat.
Ella se’n va anar a un altre bosc on va trobar una caixa. La va agafar i, a dins, hi havia moltes castanyes.
Es va posar molt contenta i se’n va anar a vendre-les.
Així va guanyar molts diners i, conte contat, aquest conte s’ha acabat.

Josefa

L'ARANYA

L’ARANYA

L’aranya et pica
i et rasques,
però és molt bonica.

S’enfila pels peus
molt tranquil·la.
Et pica i et pica
com si fos una formiga.

L’aranya et pica
i et raques,
però és molt simpàtica.


Joel Del Jesus

L'ANNA I EN JOAN

L’Anna i en Joan eren germans que vivien en una illa deserta de Nicaragua, amb un paisatge meravellós. Allí passaven tota la seva vida.
Un dia, amb els seus animals, l’Anna va descobrir una roca que era igual que la figura de la seva mare, la reina de Nicaragua.
Va cridar en Joan, que va venir corrent, i va dir:
-        Jo no ho sabia. No l’havia vist mai.
-        Mira, aquesta és la reina de la pau.
-        Nosaltres som reis de Nicaragua!!!
Van passar els anys i a Nicaragua va començar una guerra on va morir l’Anna.
Llavors en Joan va dir a tots que havien de ser amics.
I va regnar la pau.

Angelica

LA PESCA

Jo he somiat que estava pescant, i vaig pescar dos bacallans, 20 sardines i un cranc!
Aquest em va dir:
- Si us plau, no em matis. Seré la teva mascota, em tornaré petit i et diré on trobaràs el meu menjar de sardinetes i mol·luscos.
Jo el vaig cuidar molt bé.

Lies

LA NENA I EL SEU GATET NOU

Hi havia una vegada una nena que vivia en una cabanya de fusta. La cabanya no era gaire lluny d’un pont molt vell.
Vivia amb el seu avi, i el seu avi li va dir:
-        Filleta meva, avui és el dia de la Pau i tinc un regalet per tu, perquè t’has portat molt bé
-        Què és, avi? Què és?
-        Obre’l tu mateixa.
-        Uau!!! Un gatet! Què maco és!!!
El gatet era gris i blanc, i tenia sols dos mesos d’edat.
-        I què, Gemma, quin nom li poses al teu gatet?
-        Irisca! Li posaré Irisca.
-        Molt bé, has escollit un nom molt maco.
-        Gràcies, avi. T’estimo molt!
-        M’alegro que t’hagi fet feliç.
-        Avi...!
-        Què?
-        Ja s’ha fet de nit.
-        És veritat.
-        Bona nit, avi.
-        Bona nit, Gemma.
L’endemà la noia diu:
-        No m’agrada la pau, és inútil.
El seu avi la va sentir
-        Però, què dius, Gemma? M’he esforçat al màxim per fer-te aquest regal i tu em correspons així?
-        Si no m’agrada la pau...
-        Perquè no penses en la teva mare? Perquè no penses en la felicitat que t’envolta?

Andreea Homorozan