Hi havia una vegada una nena que vivia en una cabanya de fusta. La cabanya no era gaire lluny d’un pont molt vell.
Vivia amb el seu avi, i el seu avi li va dir:
- Filleta meva, avui és el dia de la Pau i tinc un regalet per tu, perquè t’has portat molt bé
- Què és, avi? Què és?
- Obre’l tu mateixa.
- Uau!!! Un gatet! Què maco és!!!
El gatet era gris i blanc, i tenia sols dos mesos d’edat.
- I què, Gemma, quin nom li poses al teu gatet?
- Irisca! Li posaré Irisca.
- Molt bé, has escollit un nom molt maco.
- Gràcies, avi. T’estimo molt!
- M’alegro que t’hagi fet feliç.
- Avi...!
- Què?
- Ja s’ha fet de nit.
- És veritat.
- Bona nit, avi.
- Bona nit, Gemma.
L’endemà la noia diu:
- No m’agrada la pau, és inútil.
El seu avi la va sentir
- Però, què dius, Gemma? M’he esforçat al màxim per fer-te aquest regal i tu em correspons així?
- Si no m’agrada la pau...
- Perquè no penses en la teva mare? Perquè no penses en la felicitat que t’envolta?
Andreea Homorozan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada