Una nit d’aquelles fosques, una nena, que no creia en la màgia, va sortir al seu jardí.
En aquell instant va sentir una veu greu:
- Hola, sóc el nan del jardí.
- Ah!, qui ha parlat?
- Jo, el nan blau!
La nena es va espantar i se’n va anar a casa.
- Mare, hi ha una cosa al jardí que parla!
- Que no, filla –va dir la mare.
La nena va sortir una altra vegada i, de cop i volta, totes les coses van cobrar vida: les flors, la gespa, les tanques, etc.
El nan del jardí li va donar la mà al gnom, el gnom a la fada, la fada a la nena, i així es va formar la paraula MÀGIA.
Llavors la nena va escoltar:
- Filla, desperta!
La nena estava somiant, però des d’aquell moment tots i totes van creure en la màgia.
Amaranda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada