Hi havia una vegada uns conills.
Eren els més espavilats de la ciutat i es deien ``Manchas´´ i ``Laura .
Eren germans de tota la vida.
Un dia van veure un senyor que marxava de casa i van dir :
-Anem a fer una trapelleria .´´
Quan el senyor va marxar van entrar a la casa i es van posar a mirar la Tele asseguts damunt el sofà.
Hi havia una vegada un ratolí que vivia en un poble ni gran ni petit. Faltaven 2 dies per la tardor. El ratolí va anar a buscar menjar i es va trobar una mena de menjar i el va tastar. Ecs!, era caca de gos!
Se’n va anar a la primera casa que es va trobar.
De cop i volta es va adonar de que era un hospital i va anar corrents cap al lavabo, però el metge va veure el ratolí i la doctora també. I tots tres corrents.
El ratolí va escapar de la doctora però del doctor no.
A prop hi havia un periòdic que el metge va agafar i es va posar a donar-li “PAF PAF “
Clar, com el ratolí era tan llest, es va amagar a la farmaciola, i, com tenia tanta gana, es va menjar totes les medicines.
Al cap d’una estona li van sortir granets per tot el cos. Però com ell es ficava a l’escola i ja sabia llegir, va trobar l’antibiòtic que era un xarop i el ratolí, que era petitet i no hi arribava, el va tirar al terra i en va beure una mica.
Massa tard! El metge el va veure el va posar en una gàbia amb un cartell: ATENCIO: RATOLI SAVI
Hi havia una vegada tres nens que es deien: Raul, Braian i Melisa. El Raul vivia pel bosc en una caseta blava.
El Braian en una caseta de color groc.
I la Melisa en una altra de color negre, completament negre.
Un dia arribava l’hivern i els animals recollien molt menjar. Els nens els ajudaven perquè ja arribava l’hivern!!!!!!!
i els animals estaven molt contents amb ells i d’agraïment els van donar una xocolata i els nens cridaven sorpresos:
- XOCOLATA!!!!!!!!!!
Finalment ja va arribar l’hivern i els tres nens els va agradar molt.
Hi havia una vegada un ninot que vivia a la muntanya. Al cap d’uns dies va començar a nevar. El ninot tenia fred i va començar a cantar.
El ninot de neu s’ha posat uns guants, un barret, al cap i botes als peus. I quan va cantar, van vindre uns nens i li van posar:
Un guants un barret i botes. Al cap d’una hora va venir el sol i el ninot va desaparèixer i els nens van plorar i plorar.
Hi havia una vegada en un jardí blanc per la neu, dos nens que jugaven a boles de neu. Un dia van fer un ninot de neu i van posar-li el nom de Nevat. Però passaven dies i dies fins que va arribar la primavera i la neu es va convertir en aigua. Els dos nens van agafar una galleda i li van tirar sobre el cap d’en Nevat i el van posar al congelador. El dia següent, els dos nens van obrir el congelador i van dir que el ninot de neu es diria cap de gel i van ser feliços per sempre.
Hi havia una vegada un nen que es deia Joan i no creia en el Pare Noël. El dia de la nit de Nadal va intentar segrestar-lo amagant-se darrera l’arbre de Nadal. Però no va poder atrapar el Pare Noel perquè era màgic i des d’aquell dia va creure en el Pare Noel i l’endemà va trobar un munt de regals.
Hi havia una vegada un ninot de neu que era amic d’un arbre. El ninot de neu es deia Nebla i l’arbre Nalatiu.
Quan va arribar el Nadal el ninot va decorar el Nalatiu i així ho van fer tots els Nadals.
Va anar a comprar globus i no va trobar estrelles, per això va pujar dalt del cel però no n’hi va trobar perquè era de dia, i va tornar a casa.
Aquella nit el pare Noel li va portar unes estrelles màgiques que brillaven molt. Li van agradar molt i va pujar dalt del cel i va donar les gràcies al pare Noel.
Hi havia una vegada unes tortugues que esperaven el seu papa…
- Mama, a quina hora ve el papa?
- El papa ha dit que no ho sap. Mira una altra tortuga!
- Hola, tortuga, què t’ha passat?
- Els meus papas no hi són, ni el pare ni la mare.
- No ploris!!! Has tingut sort de trobar-nos a nosaltres.
- Anem a buscar els teus pares. Tu ves pel mig, tu per l’esquerra, i jo aniré per la dreta.
- Al dia següent van trobar els seus pares i
Conte contat, ja s’ha acabat
Hi havia una vegada a una torre. A la nit s’hi reunien totes les bruixes.
Una nit fosca va caure una tempesta. Les bruixes estaven a la torre...
Les bruixes eren bones.
Llavors les bruixes es van quedar tancades tota la nit.
Més tard, quan es va fer de dia, van sortir de la torre i van ser felices.
Hi havia una vegada una tortuga que va tenir tres fills: dos nens i una nena, que es deien Ri, Ra, Re.
Un dia anaven passejant pel bosc i el pare es va separar de la mare
i dels fills. De cop el pare va trobar un gos i es va acostar a ell. El gos va salta a sobre de la tortuga i va matar el pare d’una mossegada.
Després la mare va anar a buscar al pare i quan ja portava dues hores caminant i mirant, no veient al pare per cap lloc, va veure el cap del pare al terra i tots van plorar la seva mort i es van donar compte de que havia estat el gos el qui l’havia mort.
Hi havia una vegada una família quehavia perdut al seu pare i lamare va veure unatortugapetita que estava perduda i li diu:
-Has vist al meu pare.
Ella diu no i la mare li va preguntar perquè t’has perdut.
La tortuga li diu si.
La mare tortuga va dir: vols anar a la meva casa?
La tortuga va dir si i van anar a casa. El seus fills li van preguntar:
-Qui és aquesta tortuga?
-Me la he trobat al bosc i es diu Maia. Anem a trobar els seus pares. Un que vagi per aquí i un altre per allí. I si trobeu al parede la Maia, que vinguin aquí.
Un dels fills va trobar a la mare de la Maia i la va portara casa i va dir la mare:
- Anem a fer una festa.
Hi havia una vegada 5 tortugues que vivien soles i eren: el pare, la mare i les 3 filles. Una es deia Milena, l’altra Paula, i la tercera era la Berta.
El pare havia desaparegut i la mare sempre que anava a buscar menjar aprofitava per buscar al pare de les tortugues.
Un dia es va trobar una tortugueta petita i la mare li va preguntar:- Que estàs perduda?
Ella va contestar –
- Si
La mare li va fer una altra preguntar:
- Que vols vindre a casa meva?
I ella va contestar:
- Si, si, si, si!!!!!
- Doncs anem a casa meva
- Moltes gràcies.
La mare li va preguntar pel seu nom, que era Noelia.
Quan van arribar a casa la va presentar a les tortugues petites i se van posar molt contentes. Després es van quedar a casa jugant i la mare va tornar a sortir a fer un passeig i se va trobar al pare de les tortugues al terra, ja que era mort. I va començar a plorar.
Però com que la mare havia dit que quan acabessin de menjar anirien a jugar amb la Noelia, així ho van fer.
Un dia en un poble on era tardor, un ratolí va sortir a donar una volta pel poble i va trobar una mena de menjar que no coneixia però eracaca de gos i la va ensumar i no li va agradar però com que pensava que era menjar va tastar-lo amb les dents i va estar a punt de vomitar.
Quan va anar a la casa més propera que era la del metge, aquest estava passant consulta i el va veure. L’infermera del doctor va agafar l’escombra i el va perseguir per espantar-lo. Ell es va amagar darrere d’una porta on hi havia totes les medicines i va tastar els medicaments però li van començar a sortir grans que era la varicel·la ratolina.
Va llegir en un medicament que era per la varicel·la i se’l va prendre.
AixÍ es va curar.
Quan el van trobar el van agafar i el van portar al veterinari.
Era un elefant de molts colors, feia molta gràcia.
Un dia per la nit, el cap de l’Elmer rondinava.
Elmerse’n vaanar a la selva i pel camí un amic el va saludar.
Va arribar a un arbust i va agafar-lo amb la trompa i el va moure. De l’arbust va caure la fruita. Ell va xafar la fruita i es va rebolcar a sobre i es va quedar de color gris. Llavors va venir un núvol que el va netejar i va tornar a ser de molts colors.
Hi havia una vegada dues nenes que es deien Ariana i Laia, i van fer un ninot de neu. Al dia següent el ninot va cobrar vida i elles ho van veure per la finestra.
El ninot tenia màgia i les nenes es van quedar amb la boca oberta i tots els nens també, quan van veure que el ninot marxava a fora del poble deixant un camí de petjades.
Quan el ninot va tornar, ell va demanar perdó a les nenes i es va quedar per sempre, i, conte contat, ja s’ha acabat.
Hi havia una vegada una castanyera que era una bruixa i va embruixar totes les castanyes, però també hi havia un mag que ho va veure tot i, a aquella bruixa, li va fer una poció màgica.
Un dia la bruixa estava fora.
El mag va posar la poció màgica en un got i ella se’l va beure tot pensant que era ple de vi rosa, però era la poció que va desfer tots els seus encantaments.
Era una castanyera. Cada dia anava a buscar castanyes, però un dia no hi havia castanyes i la castanyera va anar a un altre bosc per menjar castanyes. I eren les castanyes més bones del món
Hi havia una vegada un ratolí que vivia en un poble i el ratolí tenia molta gana de menjar. Hi havia una caca de gos i la va tasta i va anar al poble i va anar a un hospital i va anar al lavabo i després va sortir una infermera i al Ratolí va córrer i es va amagar en un armari de medicines i es va menjar totes les medicines, però li van sortir puntets vermells a la cua, en els ulls, en tot el cos, i va veure una medicina i la va menjar i l’infermera lentament el va agafar amb una bata i el va curar i el va porta al zoo.
Hi havia una vegada una castanyera que anava a vendre castanyes al poble i va vendre un paquet de castanyes i tenia molt poquet diners, tenia 9 $.Però aquell dia va vendre molts sacs de castanyes i va fer 100 $ de diners i va estar tant, tant contenta que va comprar moltes coses i, conte contat ja s’ha acabat
Hi havia una vegada un ratolí que buscava menjar i un dia va passejar pel poble i va provar menjar i el menjar no li va agradar molt perquè era caca de gos i quasi va vomitar i va anar correts a un lavabo que estava a prop.
Era el lavabo del metge i el van veure. L’infermera va intentar amb l’escombra que marxés per la porta . El doctor va agafar un diari per espantar-lo. El ratolí va anar corrents a l’habitació i va veure les medicines i se les va menjar, també es va posar crema al cos i quan va veure que li sortia la varicel·la es va quedar allí i es va llegir totes les medicines fins que va trobar la medicinade varicel·la que era un pot i el va tirar i el va llepar tot.
El doctor va anar-hi i va veure el ratolí, el va posar en una gàbia, el va curar i el va portar al zoo amb un cartell que deia: el ratolí que sap llegir.
Hi havia una vegada un ratolí que tenia gana i va fer una volta pel poble i va veure una mena de menjar i va olorar-lo i amb les seves dentetes el va tastar. Però li van venir ganes de vomitar i va entrar a la casa del metge i el metge el va veure i li va obrir ala doctora que va agafar l’escombra però el ratolí va entrar a l’armari de les medecines i, con tenia gana, es va menjar les pastilles i li va sortir la varicel·la. El ratolí, con sabia llegir perquè va anar a l’escola, va veure tots els xarops i va veure el de la varicel·la i com no podia obrir el tap del xarop el va tirar al terra i en va beure una mica. El metge el va portar al zoo on ja no va tenir més gana .
Hi havia una vegada dos conills que volien entrar a casa dels senyors i van veure la televisió dels amos, ells van tornar, els conills van agafar i es van menjar els conills amb patates i amb paella.
El ratolí savi se’n va cada mati a l’escola per aprendre moltes coses. Ell es lleva a les dues de la matinada ambmolta alegria perquè sap que a l’escola s’ho passarà molt bé aprenent amb els seus professors, jugant i aprenent.
Quan torna a la seva casa va feliç perquè tot el dia aprèn moltes cançons i la seva família n’està molt orgullosa.
Hi havia una vegada uns Conills que veien una casa però els homes de la casa ja se n’anaven i els conillets, corrents, van anar cap a la casa. Després van entrar a divertir-se però els homes van arribar a casa seva i es van fer amics i els homes els van cuidar.
Hem jugat al parc de la plaça del raïm. Hem esmorzat. Hem entrat a l’ambulatori en fila i en silenci .Ens ha rebut la Montse, cap d’infermera a la biblioteca del soterrani li han fet preguntes.
Jo li he preguntat: com s’ha de cuidar el nostre cos?
Ella ha contestat: el que necessitem per què el cos ha d’estar net i hem de menjar ,ens tenim que distreure.
Hi havia una castanyera que trobava moltes castanyes per als nens i les nenes. A ells els agradava mol menjar-ne.
Totes les que recollien les torraven cada 1 de Novembre . Al recollir-les jugaven amb pilotes i quan arribaven a casa els seus pares cuinaven les castanyes al foc.
Hi havia una vegada tres tortuguetes: dos nois i una nena. La nena es deia Marieta, la mare es deia Marcela, el pare es deia Roger i els dos nens es deien Marc i l’altre Eric.
Un dia el Roger se’n va anar i al cap de dues setmanes encara no havia tornat.
La mare va començar a patir.
Mentre anava a trobar menjar pel camí es va trobar una tortugueta perduda.
-Què et passa? va dir la Marcela.
-Que estic perduda.
-Com et dius?
-Em dic Marta.
-Marta, vols viure amb nosaltres?
-Si!!!
Van seguir caminant i van trobar el Roger. Després van tornar cap a casa. De camí es van trobar els pares de la Marta.
I els pares de la Marta van estar molt contents de que haguessin trobat la Marta.
Hi havia una vegada en un paísmolt llunyà un monstre diabòlicque es deia Txuki. En Txuki vivia en una casa molt petita.
Un dia en Txuki va sortir de casa seva i quan era de nit es va disfressar de gegant. Era un pla malvat d’en Txuki.
El pla malvat d’en Txuki era menjar-se tots els habitants del país i explotar totes les cases del país menys la seva.
El Txuki va dibuixar al terra una trampa. Va col·locar la trampa. Al cap d’una estona van passar 18 persones i van caure a la trampa. Quan van caure, van col·locar bombes. Per equivocacióvan col·locar una bomba a casa seva. Van explotar totes les bombes i en Txuki es va quedar sense casa.
Hi havia una vegada un gegant que era dolent. Tota la gent estava farta del gegant.
Un dia el gegant es va punxar el peu amb un pal. El pal va fer que es convertís en bo, però tota la gent tenia por del gegant. Les persones estaven fent les maletes per marxar.
El gegant va preguntar:
- On aneu?
Tota la gent es va quedar amb la boca oberta. La gent es va quedar perquè ja era bo.
El gegant va reconstruir tot el que havia trencat, així el gegant es va tornar bo.
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, el conte del gegant ja s’ha acabat.
