Hi havia una vegada uns conills.
Eren els més espavilats de la ciutat i es deien ``Manchas´´ i ``Laura .
Eren germans de tota la vida.
Un dia van veure un senyor que marxava de casa i van dir :
-Anem a fer una trapelleria .´´
Quan el senyor va marxar van entrar a la casa i es van posar a mirar la Tele asseguts damunt el sofà.
Hi havia una vegada un ratolí que vivia en un poble ni gran ni petit. Faltaven 2 dies per la tardor. El ratolí va anar a buscar menjar i es va trobar una mena de menjar i el va tastar. Ecs!, era caca de gos!
Se’n va anar a la primera casa que es va trobar.
De cop i volta es va adonar de que era un hospital i va anar corrents cap al lavabo, però el metge va veure el ratolí i la doctora també. I tots tres corrents.
El ratolí va escapar de la doctora però del doctor no.
A prop hi havia un periòdic que el metge va agafar i es va posar a donar-li “PAF PAF “
Clar, com el ratolí era tan llest, es va amagar a la farmaciola, i, com tenia tanta gana, es va menjar totes les medicines.
Al cap d’una estona li van sortir granets per tot el cos. Però com ell es ficava a l’escola i ja sabia llegir, va trobar l’antibiòtic que era un xarop i el ratolí, que era petitet i no hi arribava, el va tirar al terra i en va beure una mica.
Massa tard! El metge el va veure el va posar en una gàbia amb un cartell: ATENCIO: RATOLI SAVI
Hi havia una vegada tres nens que es deien: Raul, Braian i Melisa. El Raul vivia pel bosc en una caseta blava.
El Braian en una caseta de color groc.
I la Melisa en una altra de color negre, completament negre.
Un dia arribava l’hivern i els animals recollien molt menjar. Els nens els ajudaven perquè ja arribava l’hivern!!!!!!!
i els animals estaven molt contents amb ells i d’agraïment els van donar una xocolata i els nens cridaven sorpresos:
- XOCOLATA!!!!!!!!!!
Finalment ja va arribar l’hivern i els tres nens els va agradar molt.
Hi havia una vegada un ninot que vivia a la muntanya. Al cap d’uns dies va començar a nevar. El ninot tenia fred i va començar a cantar.
El ninot de neu s’ha posat uns guants, un barret, al cap i botes als peus. I quan va cantar, van vindre uns nens i li van posar:
Un guants un barret i botes. Al cap d’una hora va venir el sol i el ninot va desaparèixer i els nens van plorar i plorar.
Hi havia una vegada en un jardí blanc per la neu, dos nens que jugaven a boles de neu. Un dia van fer un ninot de neu i van posar-li el nom de Nevat. Però passaven dies i dies fins que va arribar la primavera i la neu es va convertir en aigua. Els dos nens van agafar una galleda i li van tirar sobre el cap d’en Nevat i el van posar al congelador. El dia següent, els dos nens van obrir el congelador i van dir que el ninot de neu es diria cap de gel i van ser feliços per sempre.
Hi havia una vegada un nen que es deia Joan i no creia en el Pare Noël. El dia de la nit de Nadal va intentar segrestar-lo amagant-se darrera l’arbre de Nadal. Però no va poder atrapar el Pare Noel perquè era màgic i des d’aquell dia va creure en el Pare Noel i l’endemà va trobar un munt de regals.
Hi havia una vegada un ninot de neu que era amic d’un arbre. El ninot de neu es deia Nebla i l’arbre Nalatiu.
Quan va arribar el Nadal el ninot va decorar el Nalatiu i així ho van fer tots els Nadals.
Va anar a comprar globus i no va trobar estrelles, per això va pujar dalt del cel però no n’hi va trobar perquè era de dia, i va tornar a casa.
Aquella nit el pare Noel li va portar unes estrelles màgiques que brillaven molt. Li van agradar molt i va pujar dalt del cel i va donar les gràcies al pare Noel.
Hi havia una vegada unes tortugues que esperaven el seu papa…
- Mama, a quina hora ve el papa?
- El papa ha dit que no ho sap. Mira una altra tortuga!
- Hola, tortuga, què t’ha passat?
- Els meus papas no hi són, ni el pare ni la mare.
- No ploris!!! Has tingut sort de trobar-nos a nosaltres.
- Anem a buscar els teus pares. Tu ves pel mig, tu per l’esquerra, i jo aniré per la dreta.
- Al dia següent van trobar els seus pares i
Conte contat, ja s’ha acabat
Hi havia una vegada a una torre. A la nit s’hi reunien totes les bruixes.
Una nit fosca va caure una tempesta. Les bruixes estaven a la torre...
Les bruixes eren bones.
Llavors les bruixes es van quedar tancades tota la nit.
Més tard, quan es va fer de dia, van sortir de la torre i van ser felices.
Hi havia una vegada una tortuga que va tenir tres fills: dos nens i una nena, que es deien Ri, Ra, Re.
Un dia anaven passejant pel bosc i el pare es va separar de la mare
i dels fills. De cop el pare va trobar un gos i es va acostar a ell. El gos va salta a sobre de la tortuga i va matar el pare d’una mossegada.
Després la mare va anar a buscar al pare i quan ja portava dues hores caminant i mirant, no veient al pare per cap lloc, va veure el cap del pare al terra i tots van plorar la seva mort i es van donar compte de que havia estat el gos el qui l’havia mort.
Hi havia una vegada una família quehavia perdut al seu pare i lamare va veure unatortugapetita que estava perduda i li diu:
-Has vist al meu pare.
Ella diu no i la mare li va preguntar perquè t’has perdut.
La tortuga li diu si.
La mare tortuga va dir: vols anar a la meva casa?
La tortuga va dir si i van anar a casa. El seus fills li van preguntar:
-Qui és aquesta tortuga?
-Me la he trobat al bosc i es diu Maia. Anem a trobar els seus pares. Un que vagi per aquí i un altre per allí. I si trobeu al parede la Maia, que vinguin aquí.
Un dels fills va trobar a la mare de la Maia i la va portara casa i va dir la mare:
- Anem a fer una festa.
Hi havia una vegada 5 tortugues que vivien soles i eren: el pare, la mare i les 3 filles. Una es deia Milena, l’altra Paula, i la tercera era la Berta.
El pare havia desaparegut i la mare sempre que anava a buscar menjar aprofitava per buscar al pare de les tortugues.
Un dia es va trobar una tortugueta petita i la mare li va preguntar:- Que estàs perduda?
Ella va contestar –
- Si
La mare li va fer una altra preguntar:
- Que vols vindre a casa meva?
I ella va contestar:
- Si, si, si, si!!!!!
- Doncs anem a casa meva
- Moltes gràcies.
La mare li va preguntar pel seu nom, que era Noelia.
Quan van arribar a casa la va presentar a les tortugues petites i se van posar molt contentes. Després es van quedar a casa jugant i la mare va tornar a sortir a fer un passeig i se va trobar al pare de les tortugues al terra, ja que era mort. I va començar a plorar.
Però com que la mare havia dit que quan acabessin de menjar anirien a jugar amb la Noelia, així ho van fer.
Un dia en un poble on era tardor, un ratolí va sortir a donar una volta pel poble i va trobar una mena de menjar que no coneixia però eracaca de gos i la va ensumar i no li va agradar però com que pensava que era menjar va tastar-lo amb les dents i va estar a punt de vomitar.
Quan va anar a la casa més propera que era la del metge, aquest estava passant consulta i el va veure. L’infermera del doctor va agafar l’escombra i el va perseguir per espantar-lo. Ell es va amagar darrere d’una porta on hi havia totes les medicines i va tastar els medicaments però li van començar a sortir grans que era la varicel·la ratolina.
Va llegir en un medicament que era per la varicel·la i se’l va prendre.
AixÍ es va curar.
Quan el van trobar el van agafar i el van portar al veterinari.
Era un elefant de molts colors, feia molta gràcia.
Un dia per la nit, el cap de l’Elmer rondinava.
Elmerse’n vaanar a la selva i pel camí un amic el va saludar.
Va arribar a un arbust i va agafar-lo amb la trompa i el va moure. De l’arbust va caure la fruita. Ell va xafar la fruita i es va rebolcar a sobre i es va quedar de color gris. Llavors va venir un núvol que el va netejar i va tornar a ser de molts colors.
Hi havia una vegada dues nenes que es deien Ariana i Laia, i van fer un ninot de neu. Al dia següent el ninot va cobrar vida i elles ho van veure per la finestra.
El ninot tenia màgia i les nenes es van quedar amb la boca oberta i tots els nens també, quan van veure que el ninot marxava a fora del poble deixant un camí de petjades.
Quan el ninot va tornar, ell va demanar perdó a les nenes i es va quedar per sempre, i, conte contat, ja s’ha acabat.
Hi havia una vegada una castanyera que era una bruixa i va embruixar totes les castanyes, però també hi havia un mag que ho va veure tot i, a aquella bruixa, li va fer una poció màgica.
Un dia la bruixa estava fora.
El mag va posar la poció màgica en un got i ella se’l va beure tot pensant que era ple de vi rosa, però era la poció que va desfer tots els seus encantaments.
Era una castanyera. Cada dia anava a buscar castanyes, però un dia no hi havia castanyes i la castanyera va anar a un altre bosc per menjar castanyes. I eren les castanyes més bones del món
Hi havia una vegada un ratolí que vivia en un poble i el ratolí tenia molta gana de menjar. Hi havia una caca de gos i la va tasta i va anar al poble i va anar a un hospital i va anar al lavabo i després va sortir una infermera i al Ratolí va córrer i es va amagar en un armari de medicines i es va menjar totes les medicines, però li van sortir puntets vermells a la cua, en els ulls, en tot el cos, i va veure una medicina i la va menjar i l’infermera lentament el va agafar amb una bata i el va curar i el va porta al zoo.
Hi havia una vegada una castanyera que anava a vendre castanyes al poble i va vendre un paquet de castanyes i tenia molt poquet diners, tenia 9 $.Però aquell dia va vendre molts sacs de castanyes i va fer 100 $ de diners i va estar tant, tant contenta que va comprar moltes coses i, conte contat ja s’ha acabat
Hi havia una vegada un ratolí que buscava menjar i un dia va passejar pel poble i va provar menjar i el menjar no li va agradar molt perquè era caca de gos i quasi va vomitar i va anar correts a un lavabo que estava a prop.
Era el lavabo del metge i el van veure. L’infermera va intentar amb l’escombra que marxés per la porta . El doctor va agafar un diari per espantar-lo. El ratolí va anar corrents a l’habitació i va veure les medicines i se les va menjar, també es va posar crema al cos i quan va veure que li sortia la varicel·la es va quedar allí i es va llegir totes les medicines fins que va trobar la medicinade varicel·la que era un pot i el va tirar i el va llepar tot.
El doctor va anar-hi i va veure el ratolí, el va posar en una gàbia, el va curar i el va portar al zoo amb un cartell que deia: el ratolí que sap llegir.
Hi havia una vegada un ratolí que tenia gana i va fer una volta pel poble i va veure una mena de menjar i va olorar-lo i amb les seves dentetes el va tastar. Però li van venir ganes de vomitar i va entrar a la casa del metge i el metge el va veure i li va obrir ala doctora que va agafar l’escombra però el ratolí va entrar a l’armari de les medecines i, con tenia gana, es va menjar les pastilles i li va sortir la varicel·la. El ratolí, con sabia llegir perquè va anar a l’escola, va veure tots els xarops i va veure el de la varicel·la i com no podia obrir el tap del xarop el va tirar al terra i en va beure una mica. El metge el va portar al zoo on ja no va tenir més gana .
Hi havia una vegada dos conills que volien entrar a casa dels senyors i van veure la televisió dels amos, ells van tornar, els conills van agafar i es van menjar els conills amb patates i amb paella.
El ratolí savi se’n va cada mati a l’escola per aprendre moltes coses. Ell es lleva a les dues de la matinada ambmolta alegria perquè sap que a l’escola s’ho passarà molt bé aprenent amb els seus professors, jugant i aprenent.
Quan torna a la seva casa va feliç perquè tot el dia aprèn moltes cançons i la seva família n’està molt orgullosa.
Hi havia una vegada uns Conills que veien una casa però els homes de la casa ja se n’anaven i els conillets, corrents, van anar cap a la casa. Després van entrar a divertir-se però els homes van arribar a casa seva i es van fer amics i els homes els van cuidar.
Hem jugat al parc de la plaça del raïm. Hem esmorzat. Hem entrat a l’ambulatori en fila i en silenci .Ens ha rebut la Montse, cap d’infermera a la biblioteca del soterrani li han fet preguntes.
Jo li he preguntat: com s’ha de cuidar el nostre cos?
Ella ha contestat: el que necessitem per què el cos ha d’estar net i hem de menjar ,ens tenim que distreure.
Hi havia una castanyera que trobava moltes castanyes per als nens i les nenes. A ells els agradava mol menjar-ne.
Totes les que recollien les torraven cada 1 de Novembre . Al recollir-les jugaven amb pilotes i quan arribaven a casa els seus pares cuinaven les castanyes al foc.
Hi havia una vegada tres tortuguetes: dos nois i una nena. La nena es deia Marieta, la mare es deia Marcela, el pare es deia Roger i els dos nens es deien Marc i l’altre Eric.
Un dia el Roger se’n va anar i al cap de dues setmanes encara no havia tornat.
La mare va començar a patir.
Mentre anava a trobar menjar pel camí es va trobar una tortugueta perduda.
-Què et passa? va dir la Marcela.
-Que estic perduda.
-Com et dius?
-Em dic Marta.
-Marta, vols viure amb nosaltres?
-Si!!!
Van seguir caminant i van trobar el Roger. Després van tornar cap a casa. De camí es van trobar els pares de la Marta.
I els pares de la Marta van estar molt contents de que haguessin trobat la Marta.
