El cosí li donava un peto a l’àvia i l’àvia posava la mà a la cara, agafava el petó i el guardava a la capsa de petons.
Un dia el cosí anava al moble on guardava la capsa, va girar la clau i es va obri la capsa i van sortir els petons per
tot arreu.
Quan sortien, la gent no sabia qui els donava el petó i sentien un aire molt bonic.
LIZZIE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada