La Sorina va venir de Rumania fins a Barcelona. Va arribar en avió.
La Sorina no coneixia a ningú. Ella pensava que no tenia amics, quan una nena li va preguntar:
- Ets d’aquí?
- No t’entenc!
La nena li va dir:
- Tu ets de Rumania?
- Jo, Rumania, Sí! –va respondre la Sorina.
Elles s’ho passaven molt bé. Ni es van adonar que s’havien fet tan amigues.
La Sorina va preguntar a la seva amiga, que es deia Sonia:
- Ets la meva amiga?
I la Sonia va contestar:
- És clar que sí! Ets la millor amiga del món!!!
- De veritat?
- Sí!
Elles van anar al parc, es van gronxar, es van tirar pel tobogan i després van anar al llac per veure la posta de sol.
La mare de la Sorina la va cridar:
- Sorina! Vinga, que ens en anem a Rumania!!!
La Sorina va dir:
- Oh, no! No vull marxar d’aquí!
- Vine aquí! –va dir la seva mare- És broma, filla. No ens en anem sinó que ens quedem.
- Ens quedem? Iupi! Iupi! –van cridar les dues.
- Eh, Sorina, demà podem jugar més? –va preguntar la Sonia.
- Si, d’acord. Tu ho vols?
- Si, sí que ho vull!
- Doncs... quedem a la tarda per jugar. Podem sortir a jugar demà, mare?
- Si, ara que per fi tens una amiga!!!
I elles s’ho van passar molt bé.
Andreea
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada