divendres, 20 de maig del 2011

ELS TRES LLUMS DEL SEMÀFOR


 Hi havia una vegada, en un poble que es diu Barcelona, uns carrers que tenien les tres llums del semàfor que parlaven.
El verd deia:
 - Vull anar a dalt!
I el vermell va protestar:
 - Si, home!
I el taronja va contestar:
 - Jo estic bé aquí al mig dels dos.
Llavors el  verd va dir:
 - Doncs jo em quedo aquí mateix.
I el vermell va respondre:
 - Doncs jo em quedo al meu lloc.
I des d’aquell moment tots els semàfors tenen els 3 colors ordenats des de dalt a baix 

Joel Chicharro 

L'ELEFANT DE COLORINS


Un dia l’Elmer va passar pel bosc i es va trobar animals. Els animals li van dir:
-       Hola
L’Elmer va dir:
-       Hola
L’Elmer es va trobar un arbre ple de fruites. L’Elmer les va tirar i les va trepitjar.

Daniel

EL MAG I EL FOLLET


Hi havia una vegada un follet i un mag que anaven passejant pel bosc i es van trobar una nena que collia bolets.
El mag i el follet li van dir:
-         Qui ets tu i que fas aquí?
I la nena va dir:
- Recullo bolets per dinar, voleu ser els meus amics?
I van dir cridant:
- Si, es clar que si!
Els tres van anar a la caseta i l’àvia de la nena va dir:
- Qui són aquests i que fan aquí?
La nena li va contestar:
-         No, no. Són amics meus.
Així es van conèixer.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat aquest conte ja s’ha acabat!

Leïla

LA CASTANYERA


La castanyera és una  senyora jove que ven castanyes a la muntanya i un dia es va despertar, es va canviar i després se’n va anar a la muntanya per recollir castanyes.
Allí va cridar el seu amic el gegant, i al  gegants li va dir:
-         Jo ja ho faig sol
-         “Vale” , -li va dir la castanyera.
El gegant va contestar:
- Qui guanya, jo o les castanyes?
I en va fer caure cinc: una, dues, tres, quatre i cinc.
Llavors una altra vegada:
-         Qui guanya, jo o les castanyes?
I una altra vegada en va fer caure cinc: una, dues, tres, quatre i cinc                                              

Kamila

EL LLOP I LA NENA


 Hi havia una vegada una nena molt llesta i un dia va venir un llop i la volia agafar.
La nena ja sabia que la volia agafar.
Quan la nena va anar a comprar, el llop per darrera va agafar una vella i va cridar:
-         Aaaaaaaaaaaaaaa¡¡¡
La nena li va fer una trampa.
El llop va anar perseguint a la nena i quan la nena el va veure es va posar una màscara.
Quan el llop va veure la màscara, el llop va cridar tant que el van sentir per tot el món.
Llavors el llop, com que mai la podia agafar es van fer amics i se’n van anar al camp.
I conte contat, ja s’ha acabat.

Josefa

LA TARDOR


A la tardor
menjo castanyes sense por.

A la tardor
s’acaba el calor.

A la tardor
més bolets que cargols.

A la tardor
és tan bonica la flor.


Angelica Maria Ferreira Gavilan

EL RATOLÍ SAVI


Hi havia un ratolí que tenia molta gana però un dia va trobar una caca de gos, es va acostar a la caca però feia molta pudor, però com tenia molta gana va tastar la caca amb les dues dents grans del mig. Quan la va tastar amb les dues dents grans del mig va tenir ganes d’anar al lavabo.
Com que no hi havia on vomitar, aleshores va anar a la primera casa que va trobar, va anar a un hospital.
El doctor, quan va veure el que estava passant, va avisar la doctora que amb una escombra el perseguia. Mentrestant el ratolí estava passant a la sala d’espera i els pacients estaven cridant la doctora.
Quan el ratolí va veure que i l’intentaven atrapar, es va amagar on hi ha totes les pastilles, però el doctor el va veure i el ratolí va menjar les pastilles.
Com no podia aguantar-se va vomitar i va menjar-se totes les pastilles i xarops.
Com que les pastilles no fan res quan no estàs malalt, es va posar amb la varicel·la.
Ell pensava que s’estava morint i, com sabia llegir va buscar les medecines que el curessin.
El medicament per curar-se era el xarop.
Ell el va empènyer i el va tirar; així el xarop es va trencar i s’escampà pel terra.
El ratolí estava xuclant el xarop i la doctora i el doctor, amb una bossa s’hi van acostar a poc a poc i el van atrapar, però, com que havia trobat la solució contra la varicel·la, el ratolí va sortir de la bossa i va dir:
-         Jo sóc un ratolí savi, que sap llegir.
El doctor i la doctora el van posar en una gàbia on no li faltava menjar.
A la gàbia van posar un cartell que deia: AQUÍ HI HA UN RATOLÍ SAVI.
Michael Montalvan Gomez

LES XANCLETES PARLADORES


Hi havia una vegada un nen que tenia unes xancletes parladores   però el nen no sabia que eren parladores.
Llavors, un dia va tenir un problema. Aquell dia el nen no va fer els deures i quan va arribar a l’escola van tenir un control. Va   suspendre i va estar  molt trist .
Quan va arribar a la seva casa va anar a la seva habitació plorant i una xancleta el va sentir. La xancleta li va parlar:
-Aaaah!! Una xancleta parladora!
El nen es va espantar i, amb una mica de por, va dir:
-         Tu saps parlar?
-         Home, clar! I tu, perquè plores?
-         Perquè he suspès un control de mates, que és molt complicat.
-         Jo et puc ajudar una mica.
-         Moltes gràcies!
A partir d’aquell dia el nen no va tenir cap problema per aprovar tots els controls que li posaven a l’escola.

Ruben  

EL RODAMÓN


Hem anat amb metro per veure un espectacle de màgia i de l’espectacle m’ha agradat quan el rodamón ha agafat els pensaments dels nens. També quan ha fet aparèixer la serp i quan jo he sortit d’ajudant.
 
Cristian

divendres, 6 de maig del 2011

LA MEVA SETMANA BLANCA


Des de el diumenge al dimecres m’he quedat a casa de la meva cosina
“Lucia”
El dimecres he anat al “mercadillo” i m’he comprat un sostenidor.
El divendres he anat a comprar al “mercadona” i el dissabte he vist els vídeos de quan jo era petita.

Milena Delgado Blanco

LA MEVA SETMANA BLANCA


Els dilluns i els divendres vaig fer futbol.
El dissabte, com estava plovent, vaig ajudar al meu germà a fer els deures.
El diumenge vam fer un partit de futbol i vam perdre 10-0 perquè un nen de l’altre equip va xutar fort i em va fer mal al braç.
El porter suplent es va posar a la porteria i jo vaig estar a la banqueta.

Victor

FA 25 ANYS QUE VA NÉIXER MARIO BROS


Mario  era i és molt famós per que molta gent jugava molt cada dia amb els seus jocs. També fa 200 dies que va sortir la pel·lícula de Mario Bros.

Paula.

LA MEVA HABITACIÓ


La meva habitació és de color vermell i té un llit
quadrat i de color verd i una taula quadrada on
hi ha un ordinador i un ratolí que es rodó
i un rellotge de color lila. I  moltes joguines
que són quadrades o rodones i una pilota rodona
de color negre i blau, i una mica de color lila.
També hi ha una pissarra per jugar, de color rosa,
quadrada i una televisió quadrada i de color negre 
LIZZIE

LA PRINCESA


Hi havia una princesa que era el seu aniversari.
La princesa no tenia nom i la princesa volia tenir nom.
La  princesa li va dir a la  mare:
-         Mare, vaig a trucar a l’àvia.
La mare va dir:
-         D’acord,  truca-la.
La princesa li va trucar i li va dir:
-         Avui és el meu aniversari i vull que em busquis el nom que tu vulguis .
El dia del seu aniversari va dir l’àvia:
-         Et diràs : PAULA !

Paula Calvo

LA MEVA HABITACIÓ

La meva habitació té un sofà, un llit que és de fusta i el llençol que té la funda d’animals i el fons taronja. Hi ha un armari de fusta on hi ha roba. Tinc un altre armari, també de fusta on hi poso tovalloles, bosses per la piscina i els biquinis per anar al camping o per la platja.
També tinc un escriptori per fer els deures o per dibuixar i una televisió quadrada i de color negre, també tinc molts peluix tinc moltes joguines.


Paula

ELS FANTASMES QUE ATAQUEN

Hi havia  una vegada tres fantasmes que vivien a un castell abandonat. Quan algú entrava desapareixia i no els tornaven a veure perquè de l’ensurt que els donaven els fantasmes els agafava un patatum.

JOEL IZA

EL FOLLET TRIST

Hi havia una vegada un follet trist que volia convertir-se en persona.
Després el follet va anar a consultar al mag, per si tenia una poció, per convertir-lo en humà. Però el mag podia fer la poció si tenia una planta de la caverna de la bruixa. Van fer un llarg viatge i van arribar al bosc maleït, on hi havia el gos de tres caps. Sort que estava dormint. Ells dos van escapar i per fi van arribar a la bruixa. I van demanar a la bruixa:
-        Bruixa ens pots donar una planta teva, si us plau?
La bruixa els va donar la planta i els dos van tornar a casa i van fer la poció.
I el follet es va convertir en humà i va ser feliç per sempre.

Mateu

LA MEVA SETMANA BLANCA


La meva setmana blanca ha sigut molt salvatge perquè he anat al bosc d’acampada dos dies: dissabte i el diumenge .
El dilluns he anat amb el meu pare a fer atletisme com tots els matins a les 7:00, també he jugat a l’ordinador, m’he   comprat una colònia a la botiga Atalaia.             

Katy P
.       

EL CARGOL CORRENT

Un dia un cargol estava corrent
per agafar el camió
on sempre trobava gent
quan anava d’excursió

La gent sempre li preguntava
què és que feia, on anava.
I ell sempre responia
que cada dia anava d’excursió.
LIZZIE

EL COL·LEGI DE NENS I EL DE NENES

 Hi havia una nena que es canviava de cole i no sabia si anar al col·legi de nens o al de nenes.
Quan va anar al de nenes li van dir:
-         Vols jugar amb mi?
I una altra nena:
- Vols jugar amb mi?
I així ho van fer totes les nenes.
Després va anar al col·legi de nens i li van dir:
-         Vols lluitar amb mi?
-         Vols lluitar amb mi?
I tots els nens li van dir això.
La nena no sabia què fer i li va dir això a la seva mare:
-         No hi ha cap col·legi que m’agradi!
La mare li va dir:
-         Doncs aniràs al de nenes.
I aquí s’ha acabat aquesta història!!!!

Paula

LA CAPSA DE PETONS


Hi havia una vegada uns nens que eren cosins i aquell dia van anar a casa de la seva àvia.
Cada dia que els seus néts li donaven un petó se’l guardava en una capsa molt petita.
Com ells es quedaven a dormir, doncs, quan  ja era la hora de dormir i quan l’àvia estava dormint, van obrir la caixa i van sortir un milió de petons, i van cridar:
- Àvia, àvia!!! hi ha un milió de petons que s’escapen I l’àvia es va aixecar i els va dir:
- Obriu la finestra.
Els petons, quan van sortir, van anar al cap de la gent i els van fer mil petons. I la gent deia:
-        Qui me’ls dóna?
-        Diuen que s’amaguen en el contenidor de les escombraries.
Cric, crac, aquest conte ja s’ha acabat

Paula C.

LA DONA DE LA MALETA

Hi havia una vegada una noia  que es deia LIZZIE. Tenia el  cabell de color negre i li agradava fer trenes, polzeretes i papiroflèxia  perquè és molt divertit i fer coses molt boniques.
La LIZZIE es va preparar la maleta on va posar: pantalons, mitjons, faldilles i camises i vestits, per viatjar a París.

ESTEFANY    

EL MAG QUE VIVIA AL BOSC


Hi havia una vegada un mag que era molt simpàtic i amable. El mag tenia un gos.
Un bon dia el mag va anar a passejar pel bosc i va trobar un follet molt simpàtic i el mag va dir:
- Hola.
El follet li va contestar:
- Bon dia i bon hora!
El mag li va respondre:
- Com et dius?
I ell li va dir:
- Em dic Lies
Després, el Lies li va preguntar:
- Com et dius?
I el mag li va dir:
- Em dic Pau.
El Pau va dir:
- Vols anar a casa meva?
I el Lies va dir:
- Siii!!!
Quan van arribar a casa va dir el mag:
- Vols que fem una poció màgica que fa que al voltant nostre hi hagi bitllets de cent?
El follet va dir que sì.
I ho van fer i van ser feliços i rics per sempre més.

Berta

EL RODAMON

Avui hem anat amb metro al teatre Zona Nord.
Hem vist un espectacle de màgia amb el senyor
Rodamón. Ens ha fet un quants trucs. Ha sortit el meu company, el Cristian, ha fet d’ajudant.
A mi m’ha agradat quan  feia (clik ) i ha sortit una flor.

Amaranda

HI HA HAGUT UN INCENDI AL ZOO

 Els animals del zoo es van escapar per culpa d’un incendi.
- Què farem per trobar-los ?
Els caps del zoo van cridar a la policia.
Això va passar a Bolívia.
Els animals eren salvatges.
Això era l’any 2.002, en setembre, el dia 27.
Tot el poble estava molt nerviós.
Ningú sortia de la seva caseta.
Després van apagar l’incendi  i ja van trobar els animals.
Així va acabar tot el desastre.
 
Angelica Ferreira Gavilan.

L'ESCOLA S'ENDERROCA

 Una escola s’ha enderrocat perquè estava molt vella perquè tenia molt anys.
Hi van morir 40 nenes. De la guarderia 20 nenes també van morir.
Hi van venir l’ambulància, els bombers i la policia.
La professora  va  trucar a les seves mares, i les mares van trucar a les famílies dels nens que van morir.
La família estava  nerviosa i es van barallar.

Josefa

EL CAMALEÓ


EL CAMALEÓ

El camaleó,
què n’és de bonic
l’animaló
que quan s’enfada
canvia de color,
i quan es posa al silló
altra vegada
canvia de color.


Carla


ELS CONILLS


Hi havia una vegada una família que se n’anava de casa i dos conills volien entrar a la seva casa i van anar corrents per entrar-hi.
Corrent i corrent fins arribar a la casa, però no tenien la clau. 
La família s’havia deixat una finestra oberta i van entrar per allà i van veure una capsa que tenia una mena d’antenes i van veure un boto i el van polsar i van sortir unes imatges.
Al cap d’una estona va tornar la família i es van amagar darrere un armari de  l’habitació i quan van entrar van ensumar pastanagues i van veure  la tele endollada.
Ja estaven sospitant!
Quan era de nit la mare va fer  puré de pastanaga.
Els conills van olorar el puré i van sortir i els van veure i es van quedar amb ells.

Joel del Jesus


EL NINOT DE NEU

Hi havia una vegada un ninot de neu molt gros, molt blanc i molt bonic. Als nens els hi agradat molt jugar, ballar, cantar... al seu voltant.
Van passar molts mesos: tot desembre, gener, febrer, març, fins l’abril. Llavors es va desfer i els nens van anar a jugar a altres coses. Esperaven poder fer un altre ninot el següent hivern.

Rowan